Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/259

Aquesta pàgina ha estat revisada.

. . . . . . . . . . fello fo,
Quant ve que l'ermita havia opinio
Que'ls filosophs antichs, en loa quals fe no fo,
Sian estats començ de tot ço qui es bo,
Conexent Trinitat e Encarnacio.

 Qual diferencia entre l'inquietut i els torments de l'ànima i de la poesía del Beat Lull, nascuts de no saber bé trobar els fonaments de l'humà coneixement i ses juntures i conexions amb la revelació cristiana, i la serena, suau i sanitosa tranquilitat de la poesía dantesca, resplandor de la ciencia tomística! Així pot ésser s'explica la devoció de certs literats i poetes, dubtosos en ses creencies, al gloriós màrtir mallorquí.
 L'ermità segueix amb bells raonaments per a aconortar a en Ramón, mes en và; li recorda que

. . . . . . . . . . Santa Maria
E ab eyla ensemps cascuna gerarchia
Dels angels e los sancts, preguen nuyt e dia
A Jesuchrist son fill, que per merce sia
Que en breu do al mon ordenament e via
. . . . . . . . . . . . . . . .

 Mes aquesta poderosa intercessió no determina la total conversió de les gents a la fe de Crist, i veient Ramón

… que'l mon li fa tanta de deshonor
A donchs en cuyt morir d'ira e de dolor.

 L'ermità recorda a Ramón, i li posa per exemple, la paciencia de Job, mes ell li respòn:

… no es molt si hom es consolat
En perdre sos infants, diners o heretat,
. . . . . . . . . . . . . . . .
Mays ¿qui's consolara, que Deus sia oblidat
Menyspreat, blastomat, e tan fort ignorat.

 Ramón exposa a l'ermità tots els seus plans: enviar missioners per tot arreu, ben instruits en llengües, establint a aquest fí col·legis políglotes; procurar l'unió dels cismàtics,

. . . . . . per gran diputament;
Del qual bon disputar havem fayt tractament.