Segons qu'enteniment ateny lo sensual;
Al dret e medicina e a tot saber val,
Et a teologia, la qual m'es may coral;
A solre qüestiona nuyla Art tan no val,
Ne errors destruhir per rayso natural;
E tench la per perduda, car quax a hom no'n cal,
Per quen ne planch. en plor, e n'hay ira mortal:
. . . . . . . . . . . . . . . .
L'ermità li reprèn tant amargs sentiments com a pecaminosos, mes ell respòn amb la següent relació, interessant per contenir l'explicació del cambi de vida de l'Autor, degut a la maravellosa visió de Jesucrist crucificat.
N'ermità, no m'escus que no haja peccat
Mortalment mantes vets, de quem som confessat;
Mas depuys Jesuthrist a mi's fo revelat
En la crotz, segons que desus vos hay contat,
Et agui en s'amor mon voler confermat;
No pequi a scient en nuyl mortal peccat;
. . . . . . . . . . . . . . . .
El feréstec sentiment d'aquest almogàver espiritual en la contradicció per a realitzar sos generosos plans, se manifesta en aquesta mateixa estrofa quan llença la següent execració, comparable amb les del pacientíssim Job, si Déu no l'ajudava en sos projectes:
Emperò sino n'era (ajudat de Deu) tot faria e peccat,
Si Eyl no mi ajudava depuys que l'hay amat,
E per la sua amor lo mon desamparat.
Aquest pas, entre altres, serví als contraris de les obres de Lull per a titllar-les de blasfemes; mes en les espirituals lluites de diferents sants, i fins en els profetes, trobem expressions que són com gemecs d'un cor mossegat per feres passions, xiscles de dolor, crits de combat, més que no pas viciosos estats del judici, ni flaqueses de la voluntat.
Se defensa amb l'ermità de l'inculpació de pretendre ventatges temporals en sos projectes, ni riqueses, puix:
. . . . . . . . . hay tant larguejat,
Que tuyt li meu infant n'estan en paupertat: