Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/250

Aquesta pàgina ha estat revisada.

enclou pensaments, aspiracions i inspiracions verament místiques; més encara, tal volta en tots sos llibres s'hi descobreix el rastre d'un esperit fondament místic, fins al punt de que aquestes internes comunicacions entre l'esperit humà i l'Esperit diví, sempre incertes, perilloses i molts cops superiors a l'ordenat procediment lògic, han donat a la literatura luliana qualque color d'il·luminada; però, no obstant, el llibre místic ex professo és el que avui sols podem llegir traduhit en llengua valenciana, intitulat: Dialogacions i Càntichs de amor entre l'Amich y l'Amat. Es aquest curt tractat de mèrit superior, de sabor dolcíssima, substanciós, i encara que escrit en prosa, altament poètic; essent un delicat epitalami, glosa del llibre dels Cantars, com solen ésser molts dels llibres místics, i especialment els que escrigué dues centúries més tard en llengua castellana l'estàtic doctor Sant Joan de la Creu. Mes el nostre doctor té també, en quant a místic, son segell personalíssim; sa tendencia social és evident, puja en el carro de foc d'Elíes, mes és per a portar al món aquest foc diví, amb el qual voldría purificar la societat humana; aquest contemplatiu ambulant i místic, perpetual disputador, cerca l'infinita Hermosura per la qual delira; i si no la troba, no pregunta com el gloriós Sant Joan de la Creu:

Oh bosques y espesuras
plantadas por la mano del Amado,
oh prado de verduras,
de flores esmaltado,
decid si por vosotros ha pasado.

 Les facultats mentals del nostre místic, mai es separen de la consideració del poble, ni quan s'enlaira en la contemplació de Déu. El fons del quadro místic de Sant Joan és la naturalesa, el del Beat Ramón és la ciutat. «Anava l'amich per una ciutat com orat cantant de son amat. E demanarenli les gents si havia perdut lo seny. Respos que son amat li havia pres son voler e que ell li havia dat son enteniment, e per ço li era romasa tan solament la memoria ab que recordava al seu amat.» El suau desfici que dóna el sentiment místic, està exposat meravellosament per les plascents tribulacions de l'Amic cercant a l'Amat