termenat en les coses sensuals, e en les coses entelectuals, per asso esdeve que es home duptos e consiros e sospitos e jelos e ansios e alterable de una volentat en altre e de un proposit en altre. O Vos, Senyor Deu, que sots tota la mia amor e tot lo meu repos. No fan solament es, senyor, l'apercebement huma fenit e termenat en lo creador e en les creatures que en ans no es en cascuna de les creatures singularment, car no es null home per sabi que sia pusca apercebre en una creatura qual que sia tota sa natura, ni totes ses propietats, ni tot son ser. E no es, Senyor, null home que pogues apercebre ni saber tot so que es en un gra, o en una flor, o en una fulla, o en un pom, o en una volentat, o cogitacio, o amor, o en una anima o en un cos. On com asso sia en axi per asso es significat e demostrat al enteniment huma que es fenit e termenat e enclos dintre cascu dels individuus sensuals e entelectuals. E on com apercebiment huma, Senyor, sia fenit e termenat en cascuna de les creatures, en so que null home no pot saber tot so que es en cascuna de les creatures, dons quant mes, Senyor, es l'entenement d'home fenit e termenat en vos, que sots fi e terme de totes creatures, en so que totes son fenides e termenades en vos; e vos, Senyor, sots infinit e entermenat part la fi el terme de totes creatures. Senyor Deu, que alegrats mi donant amor a mon cor e lagremes e plors a mos hulls, Vos sabets que en l'apercebiment del home molt major es la termenacio en la actualitat, que no es en la potencia, car per rao del cors, que es cosa frevol e mesquina, l'anima no pot aver en tan gran virtut son apercebiment actual, com a poder en la potencia e virtut, si'l cors bastava a esser subjecte al apercebiment, com fos en actualitat segons que l'anima lo poria aver en actu si'l cors li bastava. Mas com lo cors, senyor, es cosa corrumpable, per asso embarga sa corrupcio e sa frevoletat e sa alteracio e sa colpa a l'anima ses virtuts e sos senys entelectuals, que no es pot aver en aquella actualitat en la qual la auria si ab lo cors no era conjuncta en est segle. E on beneyt siats vos, Senyor Deu, car no sera axi en l'altre segle com aurets lo cors del home glorificat en gloria, car aytanta de virtut com a ara la anima del home en potencia, aytanta e mes n'haura en actu per rao del cors que sera apellat estrument adons que no es ara en est segle. Pare celestial, Senyor e poderos de
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/248
Aquesta pàgina ha estat revisada.