«… Los pastors, Senyor, que guardan lo bestiar veem que guarden e defenen los bestiars dels llops e de les besties salvajes, e dels lladres e dels mals homens; mes molt mal home veem, Senyor, que no sab guardar de pecat la potencia sensitiva que es cosa bestial, e sab guardar lo bestiar de les besties salvajes… on haja major diligencia en guardar les besties que la sua bestialitat metexa.»
El gran pensador contempla amb viva intuició el misteri de l'home, la termenació, com ell diu, de les nostres potencies, i els principals sentiments i sentits, i encara que no sía un troç notable, no volem deixar de copiar aquí les següents línies, extretes d'aquests capítols, on resplandeix el foc d'amor diví i el desig del martiri.
«E tan s'allonga lo dia, Senyor, que jo patesca martiri per la vostra amor en mij del poble confessant la santa fe cristiana, que tot me sent languir e morir de desij e d'enyorament com no som a aquell dia, e que sia al mij del poble tormentat axi com a lleo o altra bestia salvaje que es environada de cassados, aus e cans devorants a aquella.»
Mes ara, vegi el lector la magnífica manera còm prova, amb exemples que tothom pot capir, els diferents oficis, naturalesa i finalitat de les potencies sensitiva i racional. S'intitula el capítol: Com lo sentiment huma es termenat en home:
«En axi com lo sentiment huma es termenat dintre loc, en axi es termenat dintre temps, car home es sensible de tals coses en un temps, que no les sent en altre. Beneyt siats vos, Senyor Deu, que no avets termenada l'anima del home dins lo loch e'l temps on es termenat lo cos del home. Car la entelectuytat e la virtut del anima passa per inteligencia per tot lo loc e'l temps dins la qual es termenada la sensualitat corporal… en axi, Senyor, avets volgut que l'inteligencia del anima sia termenada dintre coses intelectuals, les quals termenen l'anima del home, en so que home no a conexensa de totes coses… En axi com la bestia fermada no pot atenyer sino aytal com lo liam li basta, en axi les sensualitats del home no poden sentir ni atenyer sino aytal com bastan los termens. E en axi com a la bestia fermada hom aporta sa civada e palla de fora los termens on ella no pot atenyer, en axi las entelectuytats de l'anima aporten al home
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/238
Aquesta pàgina ha estat revisada.
