«…Son los uns serts dels altres, mas aquesta possessió, Senyor, no es sciencial mas accidental. Car si en nos no fos defalliment de savieo, ja no fora nul hom sert de l'altre… Vostra saviea ha creat home en franch albitre, y vostra saviea fa home, Senyor, esdevenir a tot lo que li es predestinat, y per tot asso no roman que ell no sia ordenat a merit de glòria o de pena… Gran es, Senyor, la vostra saviea, car no es null home que pogues imaginar ni compendre con gran saviea es crear home, y fer hom esdevenir ab franch voler en aquelles coses que li son predestinades, segons so que es previst en la vostra sciencia del esdevenidor.»
Contempla la plenitut del Sér diví, l'acabament de Déu, en sa essencia, i en sos atributs i obres, i per últim: «Com tot lo nostre acabament está en lo acabament de nostre Senyor Deu.»
«Deus glorios honrat sobre tots honraments, poderos sobre tots poders, vos sots aquell qui es tots nostres compliments e els nostres acabaments. Car vos nos avets creats e vos, Senyor, nos aydats ens sostenits, e vos nos tenits bastats en est segle e en l'altre… avets tant d'acabament en vos metex que el vostre acabament, Senyor, es a nosaltres axis com a font viva en la qual se sadollan tots los que beuen en ella… E donchs foll es quis cuyda a trobar acabament en riquees, car la mort les toll, e foll es, Senyor, quis cuyda que bellea ni forsa sien acabaments, car la malantia destriu e afolla sanitat e forsa, e foll es aquell quis cuyda de la vana gloria, ni dels delits d'aquest mon que sien acabament e compliment de benaventuransa… Vos, Senyor Deus, sots acabament e compliment de tots nosaltres, per rao dels vostres honraments e de les vostres noblees, e nosaltres som defallents e pobres e mesquins per rao de nostre pobre poder e de nostra gran mesquinea, on per asso, Senyor, lo nostre be, el nostre restaurament en vos lo cerquem e a vos lo demanem e de vos lo esperem… En axis com la gallina que debades grata en lo munt del forment, en axi debades treballa tot hom que cerch acabament ni compliment en altra cosa sino en vos, car en tota altra cosa de vos enfora son manifests desfalliments… e en vos ha tant d'acabament que basta a totes les nostres necesitats… Amoros Senyor, ple de veritat e de merce. En axis com per gran secada se sequen les fonts, les basses,
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/235
Aquesta pàgina ha estat revisada.