nat Doctor, tot plegat atrau, delecta i il·lumina a l'ànima, amb un poder superior al dels dos il·lustres castellans.
Tal volta, atès a que no havem pogut veure més que un còdex incomplet del gran llibre de Contemplació, deuríem dir, imitant el text ja citat en altre lloc, de mestre Ramón, que enraonem massa, mes considerem la cosa de tanta importancia, tenim el llibre per de tal valua, que creiem que'l día que fos conegut agafaría nova virtut i força la literatura catalana. Es com la Divina Comedia per la literatura italiana, llibre substanciós, analitzador i sintètic, humà i diví, social i individual, psicològic i objectiu. Potser té amb la Divina Comedia més analogía de lo que a primera vista sembla: vola, contemplant, pel cel i per la terra, i si no baixa als inferns, en cambi s'enfonza en sí mateix, i la naturalesa humana i els misteris interiors de l'home, les lluites de la conciencia, la sutzesa i la puresa de l'ànima, potser de des Sant Agustí no havíen tingut un artista tant admirable. I diem artista, perquè si bé el fons de l'humana i divina filosofía ningú l'ha amotllada, com el nostre angèlic mestre Sant Tomàs d'Aquino, aquest gran doctor la redueix a fórmules; així com el Beat mallorquí l'escriu amb pinzell àgil i penetrant, ric de color, mostrant el coneixement de la Divina Substancia, i els misteris inefables que en ella es realitzen, sa manifestació externa a la criatura racional i l'interna influencia amb que la favoreix, la llei de cada una de les substancies criades, la vida col·lectiva de l'humanitat i dels diversos estats socials, la termenació, com ell diu, de tota criatura i de totes i de cada una de les facultats del sér racional i son acabament en Déu; l'interminació d'Aquest; l'excel·lencia de la llei cristiana, sa superioritat a totes les altres, son fí universal, l'amor a tots els homes, la suma aspiració a l'unitat del humà llinatge, essent aquests els admirables carreus amb que edifica la sublim piràmide que toca fins al cel. No coneix al Beat Ramón Lull qui no coneix el Llibre de Contemplació; és el doll de l'aigua viva d'on devallen totes les demés obres lulianes i fins les dels lulians famosos qui floriren en diverses parts d'Europa; i després de llegir aquest llibre un hom entén fàcilment el verdader fanatisme dels grans talents, espanyols i extrangers, qui hauríen donat la sang per la doctrina luliana. Ja diguérem que hu s'explicava per art d'en-
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/231
Aquesta pàgina ha estat revisada.