el jovent estudiós de Catalunya? Perquè s'ha de tenir en compte que aquest llibre, pou veritable de la doctrina luliana, és tal volta et menys conegut de l'Il·luminat Doctor, essent així que, entre ses obres, aquesta és com el sol entre'ls estels, ja que moltes d'aquelles reben la llum d'ella, i fa conèixer a l'Autor tal com ell fou, destruint les sospites que altres llibres fundadament podríen fer nàixer de son racionalisme. El català queda dolçament absort davant d'aquest monument literari, i posseít d'una alta estima per sa raça, al considerar que'ls altres pobles ibèrics i fins europeus, exceptuat l'italià, tardaren encara dues centuries a despertar-se a l'alta vida racional, al menys servint-los de verb intel·lectual la llengua comuna i popular. Fra Lluís de Granada i Fra Lluís de León a Castella, són dos estels de primera magnitut en el cel de la literatura i de la pràctica filosofía cristiana; mes quan amb sos raigs il·luminaren les intel·ligencies, ja l'astre mallorquí havía recorregut tot l'horitzó i tal volta il·luminat a ells mateixos. Perquè'l Menéndez y Pelayo creu trobar en el mestre Lluís de León, reminiscencies lulianes; és indubtable que son esperit tenía certes analogíes amb el del gran escriptor català, i segons refereix Cristòfol Suàrez de Figueroa, en el principi de son Forum universale, afirmava l'il·lustre poeta i gran escriptor castellà: tres sapientes habuit mundus Adam, Salomonem et Raymundum [1]. No volem fer comparació entre'ls tres escriptors, mes tampoc volem deixar de dir que Lull és un atleta més gegantí, un esperit més formidable, i que si bé és cert que no posseeix la soliditat fonamental del P. Granada, provenient de que l'enteniment d'aquest havía sigut format baix l'insuperable disciplina tomística, ni té aquella forma armònica, nascuda del freqüent tracte amb els escriptors clàssics; i que si bé no posseeix tampoc l'escollida erudició del cèlebre catedràtic de Salamanca, ni aquell exquisit gust artístic, begut en les fonts poètiques de l'antiguitat, emperò la rudesa luliana, son pensament llampeguejant, els alarits d'un sentiment major que la força volcànica que esberla les montanyes, fins els arenys i deserts, més secs que'ls del continent africà, que tot sovint se troben recorrent les obres de l'Il·lumi-
- ↑ Apud Salzinger, t. I.
