Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/229

plendent panorama universal vist amb l'ullera d'una lluminosa contemplació, és lo que'ls antics lulians anomenaven magnus liber contemplationis.
Havem tingut la sort de disfrutar-lo en la Biblioteca d'aquesta Universitat literaria, el quefe de la qual, el benemèrit don Mariàn Aguiló, amb l'intuició penetrant que'l distingeix, el tema endevinat, i l'identificació del qual creiem que és evident. El doctíssim Salzinger ne dóna les senyes i es corresponen exactament amb les del nostre volum. Comença amb les següents paraules: «Jesuchrist Senyor Nostre, en axís com vos sots en dualitat, deitat he humanitat, en axís, Senyor, nos comensam aquest llibre per gracia vostra ab dues entensions…» La divisió és exactament l'indicada pel savi maguntí, expressada pel piadosíssim mestre Ramón amb la següent forma simbòlica: «En axí com vos representatz, Senyor, en la santa creu sinch nafres, en axís nos volem aquesta obra partir per sinch llibres. En axis com vos volgues al desert dejunar quaranta dies, en axis volem nos aquetz sinch llibres departir per quaranta distincions. Senyor Deu, Criador nostre, en axís com vos volgues departir l'any per 365 díes, en axís volem nos departir aquestes distincions per 365 capitols. En axi com vos, Senyor, havets posades sobre l'any sis hores, les quals al quart any fan dia, en axis nos sobre los dits capitols volem fer un capitol, lo qual departim en quatre parts…» Mes ¡gran llàstima! L'hermòs i ben conservat manuscrit de la nostra biblioteca, no comprèn tot el llibre de contemplació. Va rotulat: Anónimo. —Llibre de Contemplació de Déu totpoderós i de la Creació del món. Porta la taula dels tres primers llibres, fenits els quals diu a continuació l'índex: Comensa lo quart llibre, y després e la XXXIII (distinció) en l'arbre que tracta de ésser e de necessaria e de privació; mes desgraciadament el cos del Còdex no conté més que'ls tres primers llibres.
Al llegir per summa capita el gran llibre lulià ens acudí una idea que volem deixar aquí estampada. ¿No valdría més que en lloc d'erigir tants monuments dedicats a personatges antics i moderns, se fés l'impressió d'aquest monument del pensament català, verdadera pedrera de finíssims i colorejats marbres on se podría proveir de rics materials i d'originals formes,