Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/224

gida dels llibres del Beat Ramón Lull, la preocupació continua del qual fou la conversió d'aquells infidels; i si bé ell posava la discussió amb aquests en un terreny admissible per tots: això és, la raó i la llei natural, en això obrava molt racionalment, tractant-se de gent qui no admet la revelació cristiana, i seguía les petjades de tots els grans apologistes cristians, i fins dels doctors de l'Iglesia, qui admeten un preàmbul de la fe.
Un dels punts més disputats en les qüestions lulianes, és sobre si fou o no alquimista el nostre Il·luminat Doctor. L'il·lustrat catedràtic de Química Sr. Luanco ha escrit una erudita Memoria sobre aquest assumpte. Els antics estaven discordants; mes el gran lulià Salzinger, en la passada centuria, l'home més en disposició de judicar de la cosa pel gran nombre de manuscrits lulians, molts d'ells en llengua catalana, que arribà a arreplegar, qui passà vint anys en l'estudi d'ells, i qui fins se comprometé a que, qualsevol manuscrit que se li presentés, a la segona llegida diría si era o no de Lull, defensa a peu i a cavall que Lull fou alquimista, i nosaltres estem també plenament convençuts d'això, prenent aquest nom en la significació de naturalista experimental. A molts dels antics qui ho contrariaven els califica Salzinger d'enemics amics, puix considerant l'alquimia com a superstició, nigromancia o xerroteig vulgar, i fins com art criminal per a objectes il·lícits, com el mateix Lull en alguna part la considera, creien ofensiu a la santedat del gloriós màrtir de la fe catòlica una tal professió; mes Salzinger, naturalista instruidíssim, els prova que l'alquimia és sa principal gloria científica. Prescindint de que molts tractats de coses naturals del nostre doctor quedaren corromputs en les successives copies, com també passà en els tractats filosòfics i teològics, ficant-s'hi rondalles i receptes nigromàntiques, és indubtable que'l gran escriptor català fou naturalista, i naturalista de primera potencia. Sa descendencia científica és nombrosa i il·lustre, i el regoneix per pare i li atribueix amb raó la defensa i sosteniment de la materia prima, non illa peripateticorum metaphisica, sed chimicorum Lulistarum phisica, usant unes paraules del Salzinger; i ademés l'ús i l'ensenyança en alt grau de l'anàlisi i de la síntesi química. Les aficions naturalistes són evident es en diferents dels seus llibres indubitables,