crua, que moltes vegades si un no sabía qui era l'autor, pensaría que estava llegint un racionalista arrebatat. Creiem, no obstant, que en aquest temps d'apocament racional és una joia per a delectar el cor del qui ama els furs de l'humana intel·ligencia. Déu ha exaltat sobre totes les especies, diu el Doctor Il·luminat, a l'humana, per raó de l'enteniment, el qual en l'altra vida, deixada la fe, trobarà son complement, puix de lo contrari, si així no era, afegeix amb gran profunditat, se mouría sens encontrar-lo mai, restant de consegüent sens atènyer son fí. Se troba en aquest llibre una verdadera concupiscencia especulativa o de contemplació: el goig de l'exercici intel·lectual sobre'ls atributs divins i els conceptes metafísics brollen d'aquesta gran intel·ligencia qui es despertà tant meravellosament a la vida racional; és cert que Sant Tomàs diu en sis o vuit ratlles lo que ell explica en vint capítols; mes sempre delecta veure aquell moviment d'esperit. La relació de lo condicionat a lo incondicionat la va contemplant en tots els aspectes imaginables; de la contemplació, per exemple, de la servitut s'enlaira a la visió del soberà domini, i és sempre la fí de totes ses contemplacions l'adoració de lo incondicionat. Mes ¿a quants errors no poden donar lloc aquelles desinvoltes paraules, escrites en el llibre de que tractem: «Ha volgut el Suprem Bé que'ls homes qui no tenen subtil enteniment… poguessin usar de la Fe, i els homes subtils… poguessin entendre els articles» [1]. Bé es cert, no obstant, que en aquest mateix tractat afirma que l'home més fàcilment entén, en aquest món, que'l tot és més que la seva part i el blanc contrari al negre, que no pas els articles [2].
El fí pràctic que's proposava el nostre Doctor i que l'empenyía a la predicació de son racionalisme ben intencionat i de l'Art demostratiu, queda evident en el llibre titulat de Quinque Sapientibus, el qual dins de l'utopía conté una previsió admirable. Preocupava al mestre Ramón en gran manera l'unitat de tots els homes en l'Iglesia per Crist instituida, i creia que per a obtenir-la, era medi convenient l'unitat de la ciencia, il·lusió
