essencials està subjecte a externes influencies que determinen la direcció d'aquelles i fins les caracteritzen. L'estudi d'aquests dos elements en la gent catalana, és, al nostre parer, condició necessaria de tot altre estudi regional, és basa de tota la construcció: per 'xò creiem que la publicació del present llibre té raó d'ésser, i sens pretensió de conseguir una anàlisis completa del ser moral de la nostra regió, pensem que ha d'encoratjar a qui tindrà més medis, més habilitat i més temps qué nosaltres per a fer aquesta obra d'amor patri. Els capítols que componen el primer llibre, en una forma més o menys modificada, en diverses ocasions, vegeren ja la llum pública; mes avui els presentam com a part integrant d'un més vast organisme racional.
L'objecte final pel que havem pres la ploma és la demostració de l'existencia d'un regionalisme català amb raó suficient de vida. Per 'xó havem posat per títol d'aquesta obra La Tradició Catalana. La tradició fa l'Iglesia; i tota iglesia, és a dir, qualsevol aplec d'homes amb unitat i perennitat de vida, suposa la tradició, com tot rosari suposa una cadena. Es aquest llibre, creiem, la veu de la tradició catalana, o sía l'expressió de l'esperit de la nostra gent, l'eco de la seva veu. La teoria ha gallejat molt de temps en el sí de l'il·lustrada societat moderna, ha dominat en ella d'una manera absoluta, i ha servit per a descompondre l'organisme natural de la societat; mes avui, enfront del paorós socialisme, la teoría, usant un vell mot mercantil, s'és abatuda, i al pensador despreocupat no li queda altre medi que la tradició o la desesperació. ¿Què significa l'aparició del Regionalisme, si aquest no vol ésser una cosa sens substancia i contraria a sí mateixa, sinó l'instint de conservació social que, desconfiant de la teoría, acut a la tradició? ¿Què és l'observació social de Le Play i de Taine i de tants altres moderns, sinó una especie d'estudi de la tradició? En l'orde ètic i racional, la tradició té més importancia que'l mateix poble; com el caudal d'aigües val més que'l rec per on aquestes discorren; els pobles desapareixen, mes son modo d'ésser social, l'art, la ciencia, la filosofia, els principis que desenrotllaren i la manera com els desenrotllaren, permaneixen i són eternament estudiats i estimats pels homes. Nosaltres havem seguit el sistema dels
