Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/205

res Predicadors; en un transport d'esperit al cantar-se el Veni Creator, dèbil com estava, tingué un desmai i fou portat a l'enfermería del Convent, on li esdevingué la visió d'una estrella bellíssima, i contemplant-la oí eixir d'ella una veu qui li deia: En aquesta ordre te salvarás. Se'n tornà a casa seva molt afligit, puix tenía indicis de que en l'ordre de Predicadors no li sería fàcil poder seguir sa doctrina i propagar son art, mentres que ho podría fer en l'ordre de Framenors. Aquesta lluita interior arribà al paroxisme, i en la fervor d'ella li sortí altre cop la bellíssima estrella i oí la veu, encara mes tremenda: Solament en l'ordre de Predicadors te podràs salvar. ¡Oh, cosa admirable! diu l'ingenua historia ja citada, preferí el sant home la perdua de la seva ànima a deixar aquell art que se li havía revelat que serviría per la salvació dels altres. Com Abraham, afegeix, tingué esperança contra esperança, fins que després d'haver rebut el Viàtic, conegué l'il·lusió, i cóm podía seguir als Framenors. Projecta una gran llum sobre'l nostre filosop aquesta contradicció dels dominicans, i aquesta simpatía dels franciscans envers la doctrina luliana. Fou sempre l'ordre de Sant Domingo una alta escola de la ciencia de la fe, la noble tradició de l'aliança i com penetració de la revelació cristiana i del racional coneixement, pràctica, moderada, de franca i claríssima ensenyança, i resolvent les qüestions per la llei i la raó. L'ordre de Sant Francesc és una escola seràfica, la mística amor a Jesucrist és sa raó d'ésser, viu més en el cel que en la terra i despreciadora de la terrenal substancia s'eleva a Déu, més a la manera angèlica que no pas a la manera humana. L'Alighieri caracteritzà perfectament ambdúes ordres germanes, fent a Sant Tomàs com el Verb de la dels Predicadors, i a Sant Bonaventura de la dels Framenors. Les altes, mes desinvoltes, expansions del Beat Lull trobaven un lloc més propici entre'ls deixebles de Sant Francesc, i sos colossals projectes havíen d'ésser més ben rebuts per ells que no pas pels fills de Sant Domingo; ja als principis, al començament de sa perpetua odissea, en Barcelona, consultà amb Sant Ramón de Penyafort, i el discret confessor li aconsellà que s'entornés a casa seva, com en realitat ho feu.
 Aquest sentit místic i la sobrenatural contemplació fan de l'home un vident abans que un raonador, i desperten en ell la