ntre tots els pensadors catalans sobresurt per sa gegantesca estatura el Beat Ramón Lull. Home de qualitats extraordinaries, de temperament de ferro i de cor tendríssim, intel·ligencia de llum enlluernadora i d'espessíssimes tenebres, tractat pels uns de visionari i heretge i pels altres d'il·luminat doctor, de ciencia sols comparable a la de Salomó. Sos escrits són comparables amb sa vida. Tantost va escriure de tots els rams que estudía l'humana intel·ligencia; va seguir tot el món civilitzat; fou filosop, teòleg, jurista, naturalista, poeta i gran místic; disputà amb cristians, jueus, mahometans i pagans. S'alçà contra la ciencia existent; pretengué donar demostració de la fe; volgué capgirar el món social, i es cregué amb prou forces per a fer l'humà llinatge súbdit obedient de nostre Déu i Redemptor Jesús, I no fou superb, sinó humil, i no aborría, sinó que amava, ni mai es rebel·là contra l'Autoritat, sinó que sempre professà completa obediencia a la Santa Mare Iglesia, qui constituía l'objecte dels seus ardentíssims i desenfrenats amors. La seva vocació de filosop se desenrotlla no a l'impuls de l'estudi, sinó que, esclata com un volcà; l'amor i el seguiment de ta Veritat no segueixen en ell les víes ordinaries dels altres pensadors, sinó que encès son cor repentinament i en virtut d'una acció sobrenatural, cerca la Veritat, resplandent de celestial hermosura, corrent com un orat, pels carrers i places de la ciutat de la ciencia, i trobant-la esquifida, lletja, insuficient, indigna de son Rei, somnía un plan vastíssim per a edificar-la d'una manera mai pensada.
Fou, el gloriós Lull, galant cavaller de l'hermosa illa de Mallorca, fill de pares catalans, de noble llinatge, trovador insigne, senescal de la casa del Rei, casat i emmainadat; mes cec esclau de la bellesa de les dònes. Rompent el jou del matrimoni, perse-
