IV
El gran Llibre de Contemplació. — Exemplar d'aquesta biblioteca universitaria. — Importancia de l'obra, tant per la llengua com per la materia: deuria ésser el centre de la nostra resurrecció literaria. — Fragments notabilíssims.
V
Mística luliana. — Caràcter peculiar d'ella. — Fragments del llibre Dialogacions i Càntics d'amor entre l'Amic i l'Amat.
VI
Poesía Juliana. — Novela científica. — Utilitat de la poesía luliana per l'estudi del pensament. — El pecat d'Adam. — Els cent noms de Déu: poesía científica. — El Desconort. Es la més interessant de ses poesíes. Germanor de sentiment que té amb algunes de modernes; divergencia amb lo que domina en la Divina Commedia i causa d'això- — Primors psicològics de la Medecina de Pecat. —El Concili: esplèndida manifestació de l'esperit de fe, de llibertat i de popularitat de la nostra gent en aquella època, i de l'importancia que tenía en el moviment general civilitzador.
VII
Descendencia luliana a Catalunya. — Les dues principals florescencies del lulisme són a la fí del sigle XV i principis del XVI, i en el sigle XVIII. — Tendencia naturalista i tendencia psicològica: alguns representants de la primera. — Ramón Sabunde.
Fonts principals d'aquest capítol: Els llibres del Beat Ramón Lull continguts en la magnífica edició d'Ibo Salzinger (Maguncia, 1721), en els volums que posseeix aquesta biblioteca universitaria. Llibre de la Contemplació de Déu totpoderós i de la Creació del món, còdex manuscrit existent en la mateixa biblioteca. Blanquerna, edició valenciana. El llibre De secretis naturae seu de Quinta essencia (Colonia, 1568). El volum de les obres poètiques publicades pel senyor Rosselló. Les Vindiciae Lullianae, del P. Pasqual, cisterciense (Avinyó, 1778). Liber apologeticus artis magnae B. Raymundi Lulli… Verbo Dei incarnato dicato per Triplicem Lullianam Academiam mayoricensem maguntinam et Salmaticensem, pel P. Fornes (Salamanca, 1746). El discurs del senyor Luanco sobre'l Beat Ramón Lull considerat com alquimista. — Liber creaturarum seu Theologia naturalis (de Ramón Sabunde, Argentinae, 1496). Raemundi Sebundii, de natura hominis Dialog. (Lugduni, 1568).