Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/20

l'apòstol de la caritat, amb la llum i el foc d'aquesta, volia fer pujar la societat cristiana. En efecte, el citat Montaner, tant coneixedor dels pobles de son temps, escriu que Catalunya ha comunament pus rich poble que negu poble que yo sapia ne haja vist de neguna provincia, si be les gents del mon la major part los fan pobres. Ver es que Catalunya no ha aquelles grans riqueses de moneda de certs homens senyalats, com ha en altres terres; mas la comunitat del poble es to pus benenant que poble del mon, e aqui viuhen mills e pus ordenadament en llur alberch ab llurs mullers e ab llurs fills, que poble que al mon sia.
 La restauració de tots els elements permanents que integraven la vida del nostre país excita naturalment el desig de conseguir l'autonomía de Catalunya, Mai s'havia parlat tant de l'autonomia dels pobles i mai aquests han sigut menys autònomos que en els temps post-revolucionaris; el daurat servilisme de la moda, l'il·lusió causada per certs mots pretenciosos, mes de xorca influencia, la realitat d'una decadencia en el modo d'ésser passat i altres causes que no són ara del cas, despertaren el modern furor nihilista, un criminal odi parricida, una vana amor a les coses estrangeres; i la Llei nacional quedà gaire-bé esborrada. En aquest etimològic, clàssic i fecundo sentit devem tots ésser autonomistes; la pretensió de viure segons la propria Llei, quan aquesta existeix, i no subjectes a una llei forastera, és una nobilíssima aspiració que desgraciadament no tenen molts qui d'altra part amen a Catalunya. A lograr aquesta autonomía deuen dedicar-se tots els nostres esforços; mes l'autonomía d'un poble es funda en sa vida moral. Als pobles autònomos podem, en un cert sentit, aplicar aquelles paraules de les Divinals Escriptures: ipsi sibi sunt lex, porten sa Llei en llurs propries entranyes, i aquesta, com tota altra llei, enclou un principi racional i un principi ètic. L'estudiar, educar i fomentar aquests dos principis és refonamentar l'edifici de la nostra autonomía; ja sabem que pel filosop espiritualista, que pel creient cristià, els elements racional i moral són els meteixos essencialment en tot l'humà llinatge; mes aquest, en la vida transitòria que porta sobre la terra, fins que arribe a l'interminable eternitat, també en ses facultats