que les causes se judiquin en els tribunals seculars, no per les lleis romanes, gòtiques o canòniques, sinó pels Usatges i les costums del lloc, i si això no basta, per la raó natural i la doctrina dels doctors [1], ample horitzó jurídic qui permetía un desenrotllament legal del poble en conformitat a sa manera d'ésser. En les Corts de Saragossa, al clam que feien els nobles aragonesos de portar en sa casa llegistes i decretalistes, contesta el Rei: «Venen nos pleyts de moltes maneres e diuerses e si no haguéssem en nostra cort ab quin poguessem deliurar, seria vergonya de nos e de nostra cort, e car nos nils homens lechs no sabrien en les escriptures que son de dret pel mon; e perço quen sen poguessem ajudar quan mester fos los hauiem a menar ab nos, e per les senyories nostres que no eren dun fur ne dun costum, e per aquesta rao los menam nos. Mas dixem los que dixessen si per nenguna altra rao los jutjauem nos en Aragó sino per fur d'Arago mentre que bastas.» Aquestes paraules de la crònica real enclouen el criteri jurídic d'en Jaume, lo mateix a Aragó que a Catalunya, pràctic i científic, raonable unió de l'element particular i del general, de la tradició i de les noves necessitats, conseqüencia del principi assimilatiu que és el germen i forma substancial de l'escola dominicana. Perquè és indubtable, puix ell ho diu en les paraules damunt transcrites, que ni el Rei ni els homes llecs no sabríen què respondre en els conflictes jurídics, i que'ls advocats de la corona eren principalment els frares predicadors. En el convent d'aquests a Saragossa foren pronunciades les referides paraules; és sabut que ells foren sempre els consellers que per tot arreu l'acompanyaven, i en la crònica real tenim una demostració d'això, quan estant en la conquesta de Murcia, al fer la distribució de terres se queixaren els nobles de que hagués donat tanta participació en elles als serraïns, i li promoveren qüestions, «e ells deyan que nou podiem fer. E nos faem hi uenir frares prehicadors e clergues, e prouam los per dret que aixi era con nos deyem» [2].
En quant a l'influencia dominicana sobre l'esperit d'en Jaume, en lo que pertoca a sa missió social i civilitzadora, creiem que
