al consagrar al Déu verdader els temples arrencats als serraïns; la Verge María se'n porta l'afecte més poderós de son cor; el dever qui el lliga amb els seus pobles el senyoreja tota la vida, i fins a l'hora de la mort mana als seus fills que amin a les seves ciutats, amb lo qual demostra la forta influencia rebuda del Vicari d'Aquell qui posà per fonament de l'autoritat, la caritat perfecta [1].
En Jaume i Catalunya estan units amb un vincle indisoluble. Catalunya comunicà al Rel son esperit franc, democràtic, expansiu i pràctic; i, en cambi, rebé d'ell el complement i forma de sa constitució política, lliure i popular, i de sa vida mercantil tant profitosa. Ell concedí tota jurisdicció als cònsols que la ciutat de Barcelona enviava a moltes places mercantils, ell dictà varies constitucions de Dret civil, en son temps, i sens dubte baix sa influencia, al menys mediata, ix el llibre de les Costums de mar, més tard anomenat Llibre del consutat; ell determina la forma democràtica que regía a la ciutat de Barcelona amb ses disposicions sobre'l Consell de Cent, i en la constitució dictada a Vilafranca (1218) posa el fonament a la representació nacional de Catalunya [2]. En bona hora es trobaren Catalunya i en Jaume. Necessitava aquest gent, no sols qui l'ajudés en ses empreses bèl·liques» sinó en la realització de son noble intent de civilitzar i cristianitzar importants províncies; i al trobar-se amb una nació poblada d'una activa raça, qui s'extenía amb sa important marina pels mars i per les principals parts del món cristià i no cristià, qui tenía una notable industria, més honrada i ben organitzada que la noblesa dels altres paíssos, d'esperit senzill com a gent menestrala que era, i d'una
- ↑ En son primer codicil, publicat per Tourtoulon, s'hi troba la següent clàusula, dirigint-se a sos fills: «Rogamus etiam eosdem et mandamus eis ut diligant suas civitates… Et praeterca si suum populum dilexerint Deus diliget eos amplius et ipsi melius facient facta sua.»
- ↑ V. Las Cortes Catalanas, pels senyors Coroleu i Pella, primera part, cap. I.
