Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/190

Aquesta pàgina ha estat revisada.

obligació envers el tendre i orfe rei, qui estava en poder de Simón de Montfort, son contrari polític, i, com diu la crònica real, envià «tan forts cartes e tan forts missatgers al comte Simon, que el hac a atorgar quens retrie a nostres homens». El rei fou educat pels templaris en el castell de Monçó i el regoneixement i l'amor recíproca entre ell i la Seu romana durà tota sa vida. El successor d'Ignocenci, Honori III, publicà una epístola prenent igualment baix sa protecció a en Jaume i el regne d'Aragó [1]; Gregori IX en una carta a l'infant Alfons elogía'l de manera que diu que entre tots els reis i prínceps cristians el distingeix amb especial prerrogativa d'amor [2] i fins quan els Pontífex, usant de la severitat apostòlica, que no disimula el pecat ni en els poderosos del món, l'han de rependre i castigar per ses flaqueses, no obstant, manifesten l'íntim afecte que li porten per ses qualitats personals i els serveis que fa a l'Iglesia [3]. L'agraiment i la confiança del rei envers l'Iglesia romana són evidents.

 En la crònica real dóna bon testimoni de l'amor a son protector Ignocenci III, amb les següents paraules: «Fo el meylor apostoli que de la sao que faem aquest libre en .C. anys passats no hac tan bo apostoli en la esglesia de Roma: cor el era bon clergue en los sabers que tanyen a apostoli de saber: e hauia sen natural: e dels sabers del mon hauia gran partida.» En l'anada al Concili de Lyó manifesta la satisfacció propria d'un príncep cristià a l'ésser convidat pel Papa: «e plach nos molt, e fom ne molt alegre» i al sortir d'aquella augustíssima solemnitat, honrat pel Papa i pels prelats, exclama: «Barons anar nos en podem, que huy es honrada tota Espanya.» I com volent pràcticament demostrar la fe en la potestat del qui té, en aquest món, les claus del regne del cel demana per confessar-se amb el Papa abans de tornar-se'n a Catalunya: «e ell fou ne alegre molt e pagat...., e dixem li nostres peccats, e del be que hauiem feit daltra part..... e nons do altra penitencia sino quens guardassem del mal, e que perseuerassem en be. E sobre aço fermam los jenols denant ell, e ell mes nos la ma sobre la

  1. Apud Aguirre, ibid.
  2. Apud Raynaldi, citat per Tourtoulon, I, pàg. 390.
  3. Breus de Climent IV.