molt profit vint frares, segons Pere Marsili, tots subjectes escollits, de nació catalana, qui després se dedicaren amb gran fruit a la conversió dels infidels, baix la direcció de Sant Ramón, essent, segons sembla, part d'ells els que dit capítol de Toledo mana que's dediquin a les llengües orientals. L'esperit fervent i il·lustrat dels Frares-Predicadors a Catalunya, resplandeix en les conferencies i controversies que tingueren amb cèlebres rabins, sobretot, les famoses disputes coram Regi et Raymundo, del savi i exemplar Fra Pau Cristià, jueu convers, qui abraçà l'institut de Sant Domingo i qui es dedicà principalment a la conversió dels seus antics correligionaris. Sabudes són les batudes que feu sofrir a Moisès de Girona i Bonastruch de Porta (1263 i 1265), havent passat amb aquest últim un cas, que per haver sigut explicat en sentit contrari per un apreciable historiador, el referirem aquí, puix denota l'esperit ample, recte i moderat d'aquells antics frares, deixebles, se pot dir tots ells, de Sant Ramón de Penyafort. Bonastruch de Porta, a petició del bisbe de Girona, consignà en un llibre tots els arguments contra Crist i la nostra religió, que havía oposat a Pau Cristià en la disputa; el rei en Jaume, segons refereix un document publicat per Diago, volía imposar-li dos anys de confinament per les injuries que en dit escrit hi havía contra la religió; mes consultats els frares predicadors pel rei, no volgueren admetre dita sentencia [1], puix Bonastruch havía sigut autoritzat per parlar amb tota llibertat en la disputa, i sí bé després l'havía escrita amb totes les malediccions talmúdiques, era perquè'l bisbe de Girona li havía demanat li fes un trasllat escrit de la conferencia.
La potestat civil ajudava al zel i caritat dels Frares Predicadors en aquesta fecundíssima campanya per a arribar a l'unitat del pensament nacional. En 1263 en Jaume I publica un privilegi en que obliga als jueus a presentar-se als Frares Predicadors, oir les seves raons, conferenciar amb ells manifestant-los els seus dubtes i dificultats per a que entenguin quin és el verdader camí de salvació; i més tard (entre altres que podrien citar-se) Jaume II donà també un privilegi, publicat primum ex Mss. Eccles.
- ↑ Quam quidem sententiam dicti Fratres Predicatores admittere noluerunt
