perquè a Catalunya no existeixen ses obres. Es una cosa digna d'estudi les bones relacions d'aquests frares controversistes amb els jueus i els alarbs, especialment amb aquests últims; certa amistosa compassió per qui pateix la desgracia de l'error que veurem durar encara en Sant Vicens Ferrer. Això explica la facilitat de la propagació de l'Evangeli entre aquelles races aleshores il·lustrades. En l'any 1256, el Sant escriu al general de la seva ordre, Humbert, que més de deu mil serraïns, entre ells, homes molt instruits, li havíen demanat la gracia del baptisme [1]; i Marsili refereix que'ls dos frares que acompanyaren an en Jaume a la conquesta de Mallorca, foren, el català Berenguer, de Castellbisbal, i «frare Michael, de nació castellana, que lo benhaurat Sant Domingo havia rehebut a Tolosa al dit orde, lo qual era gracios prehicador… aquest frare Michael era en la host tant amat e tant apeylat e tan request, que apres lo nom de Deu e de Santa Maria el seu nom moltes vegades era dit e nomenat», i afegeix «que'ls veyls serrahins… que s'eran batiats havian costum de dir que Maria e Michael preseren Malorcha» [2]. Quan després de la conquesta de Valencia es tractà de cristianitzar la ciutat, el venerable i savi Fr. Joan de Puigventós fou l'apòstol i pare dels vençuts, establí estudi d'àrabe en el convent, i el capítol d'Estella (1281) li envià cinc frares, per a que baix son magisteri aprenguessin aquella llengua [3]. El capítol general de Palencia (1291), seguint l'impuls del qui fou general de l'ordre i a Espanya son més il·lustre representant, el nostre Penyafort, manà fundar a Xàtiva estudis d'hebreu i àrabe [4], donant així forma permanent al plan antic de Sant Ramón, manifestat en el capítol de Toledo. Segons Diago, abans que'l capítol últim citat dictés el decret manant l'estudi de l'hebreu i àrabe, Sant Ramón ja havía establert dues escoles de dites llengües a Murcia i Tunis, estudiant-les amb
- ↑ Touron, Histoire des hommes illustres de l'ordre de Saint Dominique.
- ↑ Cap. 24.
- ↑ Diago
- ↑ Diu Diago, en prova de que existí el Col·legi de Xàtiva, que ell ha vist el testament de D.ª Blanca, filla de Carles de Sicilia i muller de Jaume II d'Aragó, en que deixa duescentes lliures per a que's donguin a censal, devent cada any entregar-se la seva renda als Frares Predicadors estudiants d'hebreu i àrabe en el Convent de Xàtiva. (Lib. I, cap. II.)
