Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/179

aconsoli i indueixi a penitencia per viros religiosos; totes aquestes regles de procediment contra'ls heretges dictades per Sant Ramón de Penyafort, creiem que contenen una humanitat i una justicia superior als consells de guerra i a les colonies penitenciaries que'ls Estats moderns solen usar contra la gent de la niçaga dels valdenses, càtaros, etc. I ja se sab que és molt gran també la diferencia entre'ls qui avui estàn encarregats de judicar als anarquistes i aquella evangèlica magistratura dels inquiridors d'heretges qui, com en Pons de Planedis, Bernat de Travesseres i Pere de la Cadireta donaren gustosament la seva sang pel triomf de la veritat, segons s'ha vist en la disertació precedent.
 I encara que no devem tractar de les gestes del gloriós i popular Confessor de Reis i de Papes, sinó estudiar quàl fou son esperit, la llei de sa preclaríssima intel·ligencia, que il·luminà tota l'Iglesia, comunicà el resplandor de la veritat a son real Penitent, i segellà la civilització catalana, amb la marca d'un criteri insuperable i fecondíssím, és necessari veure alguna cosa de la seva admirable vida, puix home essencialment pràctic en l'acció, revela son superior tremp intel·lectual. Nascut en l'últim terç del sigle XII, educat, segons és probable, en l'escola de la Canonja de Barcelona, estudiant i professor més tard en l'il·lustre Estudi jurídic de Bolonya, on degué relacionar-se amb els més savis decretalistes i romanistes de l'època, entrat en 1222 en el Convent, totjust fundat, de Frares-Predicadors de Barcelona, ordre qui, com a escola científica, posseí desde son principi un criteri pràctic i lucidíssim, diluint els principis de la Revelació per tot el camp de l'humana ciencia, fent d'aquesta i de la fe divina una lliga perfecta amb un gran respecte a la naturalesa racional de l'home, col·locat prop del Papa amb el càrrec de Penitencier, col·leccionador del còdic de les Decretals, gran contemplador de les coses divines, i per totes aquestes condicions, molt coneixedor de Déu, dels homes i de les lleis, era l'home providencial que Déu enviava a Catalunya en l'època precisament en que aquesta devía pendre forma de poble o nació perfecta, estendre la civilització cristiana a riques i importants comarques, donant-los un ésser jurídic que en rès perjudiqués a la llibertat de la vida política,