Aquesta pàgina ha estat revisada.
_(page_176_crop).jpg)
CAPÍTOL I
Sant Ramón de Penyafort i el rei en Jaume el Conqueridor
I
Estat moral de Catalunya en el sigle XIII. — Els heretges i els frares predicadors. Sant Ramón de Penyafort. — Criteri i manera de portar-se de Sant Ramón amb els heretges: concili de Tarragona i Nota Raymundi. — Criteri i manera de portar-se de Sant Ramón amb els jueus i serraïns. — Amistat amb prínceps mahometans. — Escoles de llengües orientals. — Deixebles del Sant. — Conferencies cèlebres. — Notable text d'un privilegi de Jaume II que demostra l'esperit del proselitisme dominicà. — Comparació entre Sant Ramón i Sant Tomàs. — La Summa del primer. — Les seves altres obres. — Compilació de les decretats i fundació de l'ordre de la Mercè.
II
Caràcter ètic que predomina en la persona del rei en Jaume I el Conqueridor: prenòstigues de son naixement.— Tres influencies en la formació de son esperit; son criteri jurídic. — Es l'encarnació del concepte tomístic sobre la forma política i social preexcel·lent.
Fonts principals d'aquest capítol. — Sancti Raymundi de Pennafort, ordinis praedicatorum Summa… opera et studio R. P. — Honorati Vincentii Laget. Lugduni 1718. — Nicolàs Antonio: Biblioth. vet.— Diago: Historia de la Provincia. — Eckart; Scriptores ordinis praedicatorum. — Touron: Histoire des Hommes illustres de l'ordre de Saint Dominique, París, 1743. — Libre dels Feyts… del molt alt Senyor Rey en Jacme lo Conqueridor… publicat pel Sr. Aguiló. — Crònica de Marsili, publicada pel Sr. Quadrado. — Historia de en Jaume I den Tourtoulon.
