Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/166

Aquesta pàgina ha estat revisada.

dicadors, queden tant identificats amb la corrent civilitzadora d'aquella època a Catalunya, que creiem bé es pot dir que així com l'historiador Gibbon assegura que l'Anglaterra fou obra dels monjos, com la bresca ho és de les abelles, igualment se pot assegurar que'ls frares foren qui donaren forma a l'esperit català. Expressió sintomàtica de lo que acabem de dir, és que potser la major part de les constitucions i altres drets de Catalunya es formaren en Corts reunides en els convents de Predicadors i Menorets, com una planta que per a nàixer cerca la terra que més li agrada. La llibertat d'esperit, filla sempre de la profonditat de la fe, que havem advertit en l'ordre de Sant Domingo, queda plenament demostrada en ses constitucions. Les regles de l'ordre per sí, no obliguen baix pena de pecat; és a dir, la llei escrita, caparruda sempre, segons la bella frase de Fr. Lluís de León, queda reduida a la mínima expressió; l'element moral triomfa de l'element jurídic; el suau vincle de la llei natural i divina, és la regla general de les humanes accions, quedant la llei humana amb una limitadíssima jurisdicció. I no obstant, l'ordre de Sant Domingo ha viscut més de siscents anys amb tal sistema jurídic, i sens dubte aquesta sobria llegislació ha sigut causa de que l'ordre hagi perseverat sens dividir-se ni perdre l'unitat com tantes d'altres de les antigues. I no mancava a la citada ordre l'esperit jurídic: al revés, el posseía fortament, essent ella la primera en el món qui a la comprovació de la veritat especulativa, en l'ordre sobrenatural hi ha aplicat la forma jurídica [1], Desde sempre hi havía hagut tribunals per a qualificar les accions humanes, mes el tribunal per a inquirir i qualificar les idees fou una institució nova i d'utilíssimes conseqüencies pel triomf de la veritat i el progrés de la civilització. La garantía que a les dues parts concedeix en tota qüestió la forma jurídica, dificulta l'apassionament, la divisió en partits, que porta com a conseqüencia el resoldre en definitiva l'assumpte per medi de les armes. En aquells temps de reflexió en que's creia que la veritat existía i era una, la forma inquisitiva dels Frares-Predicadors semblà un progrés

  1. Sabem que l'ordre del Cister, abans de Sant Domingo, tingué el càrrec d'inquirir d'heretges, mes l'organització de la magistratura evangèlica en forma perfecta no's troba fins als Frares-Predicaros.