nal, expressió de la vida normal, suau i fecunda d'una societat civilitzada.
Vivere non possunt, quae mortua nata fuerunt.
L'actual uniformisme es desvaneixerà; mes ¿la Regió té prou forces per a ser el motllo social de la gent moderna? ¿Té força de vida aquesta forma característica de generacions passades? ¿Té el nostre poble un verdader ser personal capaç de vida propria? Si al poble català pot aplicàr-se-li el concepte de persona, això és, si és, com deien els antics escolàstics: indivisum a se et divisum ab aliis, si és un individuu racional amb voluntat i intel·ligencia propries, ningú pot negar-li el dret de viure.
La demostració d'això és l'objecte que'ns proposem en aquest llibre. Es, doncs, aquest una especie de psicología nacional, estudiar el geni de la terra, l'aplicació del nosce te ipsum, principi de ben obrar i de savia i discreta conducta, lo mateix que en l'ordre individual, en l'ordre social.
No anirem corrent per diferents climes a veure les institucions que aquí podrien adoptar-se; el nostre objecte és molt més humil, mes ens apar en gran manera necessari i condició indispensable per a que'l Regionalisme català resulti una cosa seria i durable: és l'estudi d'aquesta persona moral, poble català, en ses facultats, manifestació activa de sa propria essencia.
Ens havem proposat l'atenta observació de l'element ètic i de l'element racional de la nostra gent; deixant l'element econòmic que completa la vida d'un poble, perquè d'una part no és el tal estudi de la nostra competencia, i ademés són avui molts els qui, per amor patri i per l'estímul del propri interès, a ell se dediquen. L'educació del principi ètic i del principi racional d'un poble ha sigut sempre la causa eficient de sa grandesa, i augmenta sa valua en lo íntim i essencial; de manera que si nosaltres logréssem cridar l'atenció del públic, atent per regla general tant sols al que's veu i es toca, sobre aquest punt, pensaríem haver fet un gran servei a la pàtria. Tal volta algú creurà que en aquestes pàgines surt massa l'Iglesia; mes la
