Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/150

després de l'expedició contra'ls càntabres; en ella reb l'octau consolat i allí se li presenten els embaixadors de l'India Oriental i de l'Escitia demanant-li sa amistat. Més tard Galba, a l'ésser proclamat Emperador, reb de la propria ciutat ont abans havía sigut Governador, el present d'una corona d'or de quinze lliures de pes; i l'antiga Metròpoli s'identifica tant amb Roma, qui com aquesta, té també temples, amfiteatre, banys, pretori, deixant tant abundant rastre de runes, làpides, medalles i tota mena d'objectes romans, que al cap de tants de sigles, després de tantes invasions, malgrat sa destrucció total, pogué dir l'il·lustre P. Caresmar: Que hablan latín puro y casto todas sus paredes hechas de las antiguas ruinas, i els pagesos del camp de Tarragona encara avui día mostren el noble i sever aspecte que contemplem en els relleus i estatues dels museus romans.
Tarragona, altra Roma, és el gresol on se fonen els antics elements, estenent-se aquella civilització, no sols per la riba del mar, sinó fins als més apartats llocs, a les més aspres terres pirenaiques. Però l'esperit de noble independencia subsisteix, malgrat l'identificació amb Roma. L'emperador Adrià reuní a Tarragona una junta de representants de les principals ciutats per a demanar subsidis, i li foren negats, perquè'l país hauría estat privat de la flor del jovent, i, no obstant, Tarragona s'esforça en obsequiar a l'Emperador.
Els més antics records del Cristianisme a Catalunya ens descobreixen la dominació completa de la forma romana en les costums i en la vida literaria del país. Les cèlebres actes del martiri de Sant Fructuós, bisbe de Tarragona, en l'ingenua pintura de quan el sant prelat fou pres en sa propria casa, ens descobreixen sa vida a la romana. Tal degué ésser l'identificació de la tarraconense amb Roma, que de Sant Damàs, papa, se dubta i es controverteix si fou d'ací o d'allà; i fins de nostre bisbe i cèlebre escriptor Sant Pacià, els erudits ne disputen.
Mes nosaltres creiem que se'l pot considerar com a primer representant del pensament català o al menys com a un precursor d'ell, com a una primerenca florescencia qui demostra ja les qualitats més nobles que presenta la forma intel·lectual en nostre país, que, com després direm, és la mateixa romana amb utilíssimes modificacions. Es Sant Pacià imitador i deixeble del