Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/143

bre, una verdadera transubstanciació. L'estudi del pensament nacional és, doncs, d'una importancia essencial, és entre tots els altres estudis socials com el sol entre'ls demés estels. Es més difícil seguir el fil d'aquest pensament que no pas seguir la carena d'una llarga serra. No presumim nosaltres de fer una expedició completa, mes per deficient que sía portarà la seva utilitat i serà una altra pedra posada en el treball patriòtic que s'està fent a Catalunya i fins fermament creiem que suscitar l'esperit catalanesc, que fonamentalment consisteix en el pensament, és la condició necessaria de la resurrecció regional. No farem nosaltres la descripció completa del sistema intel·lectual de la nostra gent; resseguirem tant sols les sumitats del pensament català, els cims majors de la gran serralada, parlarem d'aquells qui foren representació d'època i de raça, educadors d'aquesta, fars brillants qui il·luminaren la vida pràctica individual, domèstica i social, eterna manifestació d'una sola substancia. Mes no'ns contentarem en mostrar els pensadors qui formen el sistema intel·lectual i són com la columna vertebral de la nació, és a dir, son sosteniment, son principi d'energía, d'acció i de sensibilitat; sinó que tractarem també d'alguns pensadors originalíssims, diferents de tots els altres, excepció i confirmació gloríosíssima de la llei intel·lectual de la nostra gent. Parlem principalment, com ja haurà entès el lector, del B. Ramon Lull, especie d'alçament volcànic de gran sublimitat, qui no forma sistema amb els altres prous de l'intel·ligencia, mes que hi fa jòc i contrast, mola d'iguals elements geològics, mes de formació i estructura diferenta. I ja per quant hi serem volem donar raó de per què'ns detenim més en ell que en els altres qui formen part més essencial, per dir-ho així, del nostre sér nacional, i és per la grandesa de l'home i de l'escriptor, per ésser cap d'escola famosíssim qui tingué deixebles il·lustres fins a la centuria darrera en nacions extrangeres, com en la savia Alemanya, ont hi hagué vera escola luliana, per l'originalitat que manifesta, per l'encisament que comunica a tots aquells qui el toquen, per l'importancia que té entre'ls literats extrangers i lo poquíssim que és conegut dels seus connacionals moderns. Ademés, els lulians a Catalunya, encara que ells de dret pertanyen també a l'Escolàstica, són, emperò, l'element d'oposició al purita-