NEM, amb l'ajuda de Déu, a començar l'estudi del pensament català. Qui coneix el pensament d'un poble coneix el poble, com qui sab la manera de pensar d'un individuu sab qui és el tal individuu. El món moral i el món físic presenten admirables analogíes, i els poetes en sos actes d'il·luminació intel·lectual s'han valgut sempre d'imatges materials, més conegudes i familiars a l'home, que ell no's coneix a sí mateix, per a descriure les perspectives de nostre intern esperit. Així passa també en lo que'n podríem dir psicología social. Qui coneix el sistema orogràfic d'un país té cabal coneixement d'aquest, puix el sistema de montanyes no sols constitueix la forma arquitectònica d'aquella terra, sinó que explica el sistema hidrogràfic, el naixement i el curs dels rius, la situació dels plans i la conformació de les riberes. I fins més enllà pot arribar qui coneix el sistema de montanyes d'un país, puix fàcilment vindrà per medi d'ell a determinar el clima que fa en aquella terra, el medi meteorològic que hi domina, si és ventosa o tempestuosa, seca o humida, i per conseqüència deduirà quin conreu li és més natural, quines produccions preferibles, quines condicions sanitaries posseeix convenients o contraries per la vida dels homes qui l'habiten. El pensament d'un poble pel coneixement d'aquest, és com pel coneixement d'un territori, son sistema orogràfic Les qualitats de caràcter, l'energía en les empreses, la constancia en el treball, la soliditat en ses institucions i obres, les passions predominants, el gust nacional, les costums públiques i privades, tot davalla dels cims del pensament qui informa al poble. Qui s'apodera del pensament d'un poble es fa amo d'aquest, el posseeix, el domina i en disposa; la transformació del pensament importa la transformació del país, constitueix, com havem dit en el primer lli-
