Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/135

Aquesta pàgina ha estat revisada.

IV
TRADICIÓ I RENOVACIÓ[1]


Potser a alguns no'ls agradarà l'Encíclica, ni creuran fecondes ses ensenyances en lo que pertany al Regionalisme, perquè'l fons de la doctrina pontifical és eminentment tradicional. Mes nihil sub sole novum, i un dels qui han estudiat i explicat més pregonament l'historia humana en els temps moderns i a gust de la gent racionalista, el famós Vico, ha donat com a llei de l'humanitat l'eterna renovació, un perenne tornar a lo passat; i d'altra part la tradició és condició necessaria de l'humana sabiduría, essent aquesta impossible sens ella. Es la tradició un propri, com diuen els escolàstics; una nota característica dels animals racionals, que no's troba fòra d'ells en cap altra categoría de sers, ni en la terra ni en el cel; i avui que tant s'enlaira tot lo que és humà, segons el llenguatge de moda, és un verdader contrasentit l'odi que una bona part dels modernistes li tenen. I és perquè d'ella se n'han fet un concepte fosc i errat. Tradició vol dir ensenyança, transmissió de coneixements; i si el saber no ocupa lloc, ¿no és una verdadera temeritat el despreciar l'ensenyança dels pares, o passats? L'una generació ensenya a l'altra generació, l'experiencia dels passats instrueix als presents, perquè l'experiencia és mare de la ciencia, i no hi ha cabal d'idees més exactes, pures i fecondes que les qui perseveren després d'un llarg curs de sigles. Quan una idea, una costum o una institució es perpetúa en un país i és amada d'una raça, essent solament contrariada per la gent lleugera, amiga irreflexiva de novedats o qui cobeja el renom de savia, tingueu per segur que hi ha una veritable relació de naturalesa entre'l país i l'institució, i que voler-la abolir és una follía. Perquè encara

  1. Molt temps després d'escrit aquest capítol havem tingut el plaer de llegit les idees fonamentals en ell expressades, en el tractat De anima, del nostre sapientíssim Lluis Vives: «Doctrina est traditio eorum, quae quis novit ei qui non novit; disciplina est illius traditionis acceptio… communicatione augetur eruditio, sicut ignis motu atque agitatione.» (Llib. II, cap. VIII.)