Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/127

No, aquestes nobles idees no circularen en la vida social dels pobles fins després de la redempció de l'humanitat, obtinguda per la sang de Crist; perquè únicament nasqueren com a una conseqüencia del verdader concepte del valor de la persona humana, enterament desconegut per tot arreu on no s'és ficada la doctrina de Crist, la gracia del qual fa dels homes déus. Tenen a sa manera una civilització els immensos pobles de la Xina i de l'India, per cert molt ponderada per alguns racionalistes; mes mai a ningú li ha acudit anar-hi a cercar aquells principis que la revolució suposa fruit de son libidinós i estèril ventre, essent en realitat engendrats per la paraula de Crist: Veritas liberavit vos. La veritat deslliura; per això els moderns sistemes polítics, qui no's funden en la veritat, oprimeixen als pobles, els quals, un cop passada la falaguera ilusió, la pompa de les infecondes glories parlamentaries, tant propries pera encisar als pobles de viva imaginació, com per a buidar les bosses dels ciutadans, quan el país se troba sens substancia, gira els ulls envers una llibertat no mentidera, sinó senzilla i pràctica, i ou al Papa proclamar com a filla de l'Iglesia la llibertat civil i política dels pobles. Aon no hi ha l'esperit de Déu, aon Crist és desconegut, la llibertat desapareix.
Lliure és la nació dels Estats Units d'Amèrica, mes sabut és de tothom quant respectada és allí la creu de Crist; lliure fou i és la nació inglesa; mes ningú ignora com eixa llibertat nasqué i fou protegida sots les amoroses ales de la santa Mare Iglesia; gemega anys fa la cristianíssima França, baix un jou crudel, essent la que abans fou la Senyora de les nacions d'Europa, mirada amb repugnancia i tractada amb menyspreu per les altres nacions; i és que allí impera la secta enemiga de Crist, i, per lo tant, és incapaç de donar verdadera llibertat al poble, a qui explota com els antics senyors a sos esclaus. L'amor de l'Iglesia a la llibertat troba's ja manifest en la constitució de les nacions qui eixiren de la descomposició de l'imperi romà; l'intervenció del poble en el poder llegislatiu és evident; ja'l nostre Sant Isidoro digué: Lex est constitutio populi, secundum quam majores matu, simul cum plebibus, aliquid sanxerunt, i l'Iglesia enclou aquesta significativa definició en son Còdic de les decretals; en l'Edat Mitjana les llibertats populars en les na-