Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/126

de la regió, ofegada per l'unitarisme que cada día perd més la raó d'ésser i tot el mèrit intrínsec. Després de publicada aquesta encíclica, podem bé dir que'l Papa fa fermança a la gran aspiració regionalista. Mes com el Papa, en l'encíclica de que tractem, parla del regionalisme com de la forma predilecta de la llibertat civil i política, objecte d'aquesta savia decretal, és també necessari abans donar una idea de com dita llibertat viu sols sota l'ombra protectora de l'Iglesia, i així es veurà més clarament l'autoritat amb que'l Papa pot parlar d'aquesta materia.
 Lleó XIII reclama pel Cristianisme, per Jesucrist i pels apòstols, la paternitat de la llibertat, l'igualtat davant la llei i la fraternitat, amb que's disfreça la boja bacant revolucionaria, trilogía amb que ha enlluernat a molts simples, portant-los pel camí de perdició social i personal, fins a tirar-los a l'avenc de l'anarquía i de l'impietat, terme fatalment llògic de l'acció sectaria. ¿Quí pot dubtar de l'origen cristià de la llibertat, l'igualtat i la fraternitat? La Revolució francesa, aprofitant-se d'una ignorancia incomparable i d'una credulitat inverosímil, llençà sobre de la societat moderna aquestes paraules, que ella feu sacramentals i com expressives de ses aspiracions; i amb gran falsedat les suposà resurrecció d'uns principis que informaven la vida política dels antics pobles, i que'l Cristianisme ofegà a l'estendre's pel món. No negarem a la gentil Grecia i a la grave Roma, que en l'ordre natural foren nostres mares i mestres, una civilització resplandent; mes qualsevol qui consideri aquelles societats a sa manera il·lustres, veurà que'ls principis socials i polítics amb que's regíen són essencialment contradictoris a la llibertat, a l'igualtat i a la fraternitat. La basa i fonament de la ciutat grega i romana fou l'esclavitut, sens ella no s'hauríen mantingut; la llibertat antiga vivía de l'esclavitut, uns quants gaudíen de les ventatges de la vida civil i política, a despeses d'una multitut, com el sér humà viu de la mort dels seus inferiors; la meitat de la població era esclava; no cal repetir, puix de tothom és sabut quina era la condició dels esclaus en aquells temps, i sí sols preguntar, per si hi havía encara algú subjecte a tal engany, ¿poden, doncs, venir d'aquella civilització la llibertat, l'igualtat davant la llei, i la fraternitat?