Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/123

tits de l'home sensual és evident que's troben millor en els grans centres, lo qual significa que l'amor a ía regió importa, com totes les virtuts humanes, la necessitat de l'abnegació. No s'edifica la regió amb músiques i bons àpats solament, ni es fan coses grans i profitoses amb l'estímul de la vanagloria; això és essencialment egoísta, i la verdadera amor regional, única qui engendra la regió, ha d'estar disposada al sacrifici. Es aquesta nobilíssima afecció operativa, no's contenta de paraules, sinó que s'afanya a treballar en bé del país, en el bon concert dels pobles, en l'intel·ligent direcció dels negocis comunals, en fer reviure les institucions profitoses, en el perfeccionament dels oficis i de l'agricultura, en la cristiana cultura del veinat; lo qual implica que aqueixa amor regional ha d'ésser necessariament humil, puix de lo contrari, qui ama la vanagloria, cercarà per ses accions un teatre major i de més espectadors, no's contentarà de l'estimació d'alguns obscurs ciutadans, del goig de la conciencia satisfeta i de l'esperança de la recompensa eterna; sinó que envejarà les fortes emocions dels parlaments, les materials ganancies de la vida política moderna i l'aixam servil d'interessats aduladors qui segueixen als qui reïxen en el camí de la política actual, en tant gran nombre com el núvol de lliberts a l'antic senador romà, a qui favoría la fortuna. Tampoc l'inflament és possible en el verdader amant de la vida regional; aquesta, de sí, és senzilla, i qui vol practicar-la ha d'ésser home popular, tractar-se amb gent qui ignora les maneres socials del gran món, i encara que sía el regionalista persona d'importancia, no se n'ha de donar; sinó que, servant lícitament l'honor de sa jerarquía, ha d'ésser accessible a tot el paisanatge. El català, de sí, no és inflat; al revés, fet a la catalana vol dir home natural, qui parla tal com pensa i és enemic de bombo i campanilles. Vivint l'home entre'ls seus i havent de tractar amb gent de diversa condició, qui tenen sovint interessos oposats i caràcter distint, s'ha de revestir de paciencia i ha d'ésser benigne amb tothom per a servar així la concordia necessaria, Ademés, el regionalista ha de moderar ses aspiracions, perquè al revés de lo que passa amb tots els moderns partits espanyols, qui van en seguiment de grans ideals, succeint-los sovint lo que a l'astròleg d'Isop, qui tot mirant les