del país al qual feconden. Però ja pot parlar i escriure el nostre estimat mestre en Duràn y Bas, home de claríssim seny; encara que consegueixi que continúin regint les institucions que fins ara han mantingut els honrats llinatges catalans, aquests cauràn per sí mateixos, i amb ells les costums i lleis que'ls governen, si els falta l'ànima qui els sosté i que no pot infundir-los pas cap llei. Un home molt fet a manejar pobles, filosop, poeta i llegislador, però al mateix temps inspirat de Déu, el Rei David, ensenyat per l'inspiració i 'experiencia, escrigué aquelles paraules: Nisi Dominus aedificaverit domum, in vanum laboraverunt qui aedificant eam. Per lo qual, acatant la raó continguda en aquest vers del Psalm, com a una veritat revelada i d'experiencia, lloant com se mereixen les nomenades ciencies i sos distingits conreuadors, regoneixent que son treball i acció és necessaria a la reconstrucció regional, esperem el sol vivificant de la nació catalana oriens ex alto; o bé, usant la frase d'en Mistral escrivint an en Verdaguer: desitgem que la joventut del nostre país se sadolli en et manantial que baixa de Déu.
Ell solament té poder de crear i restaurar els pobles; Crist digué que sens Ell no podíem fer cosa alguna, i rès té d'estrany que així parlés el Redemptor de l'humà llinatge, quan també Cícero havía escrit aquelles paraules: Omnia religione moventur. Mes, venint al cas particular del regionalisme, la raó i l'experiencia ens demostraràn que la Religió ha d'ésser la restauradora, i que sens ella és imposible fer cosa de durada i sòlida. Havem fet notar l'importancia que'l sentiment té en el regionalisme, de manera que, apagada aquella afecció de l'ànima, la regió per sí mateixa es desvaneix. El sentiment de la naturalesa es troba també en l'amor regional; mes, aquell cerca son complement natural en el sentiment religiós, i en ell troba l'eficacia pràctica per a arreglar la vida. Amem la vall en que nasquérem, la vila en que vegérem la primera llum, l'encontrada del nostre origen; mes, aquesta amor quedarà vençuda per les magnificencies del luxe i la seducció dels plaers, si dit sentiment d'amor al país nadiu no està consagrat per la Religió; lo que clava a l'home a sa comarca és l'atracció que sobre d'ell exerceix la parroquia en que fou batejat, el cementiri en
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/121
Aquesta pàgina ha estat revisada.