Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/12

solvent de les sectes socials, qui, proclamant la solidaritat, desfàn tots els vincles i disolen els principis aglutinants de l'humà llinatge.
 Ens ratificam, i per 'xò de nou publicam aquest llibre, en la necessitat de fer reviure els sentiments que amb una armonia dolça i providencial lliguen als homes entre sí i fan de la societat un ser orgànic; i lo que començàrem per instint íntim, ho reproduim per convicció reflexiva.
 A tot cos, quan pert l'esperit li sobrevé la descomposició; un cos molt desenrotllat i de grans proporcions necessita un esperit potent; sinó, convertit en massa inerte, sens energía propria, acaba necessariament i es desfà en la corrupció. Així passa en el cos social, i la terminació de la vida d'un poble ve quan aquest ha perdut son esperit vivificant i característic. En el temps modern, Catalunya ha crescut molt considerablement i té un lloc preeminent entre'ls pobles ibèrics; els antics gèrmens amagats a la terra, dins de l'humus català que està constituit per la nostra tradició, l'amor i la constancia del treball, la modestia de la vida, l'esperit pràctic i sensat, poc donat a fantasíes, el respecte a la gerarquía familiar i altres virtuts fecundades per les condicions potents i expansives de la vida moderna, han determinat i produit una faç esplèndida de la vida catalana; el país ha multiplicat, i la nostra gent té un bon lloc en el gran laboratori modern.
 Però tota exuberància externa és perillosa. En la literatura, en l'art, fins en la política, les èpoques d'exuberància tenen, generalment parlant, pròxima l'època de l'excés, del desequilibri, de la corrupció i de la mort. A proporció del cos ha de créixer l'ànima, sinó aquesta queda ofegada per l'excés corporal.
 Per 'xò nosaltres, convençuts de que aquest llibre pot, encara que sía molt mòdicament, contribuir al sosteniment i a l'energía de l'esperit catalanesc qui és tant necessari que's sostinga en la nova faç de la nostra vida social, si aquesta ha d'ésser perseverant i noble, el publicam de nou, pensant que no és agè al càrrec apostòlic i espiritual, sinó molt propri d'ell, contribuir a fertilitzar la vida pública i social del país aon s'exerceix el sagrat ministeri. Es certament aquest llibre un breviari del cultu a la patria-terra; però que de cap modo s'oposa,