_(page_64_crop).jpg)
A resposta a la pregunta damunt escrita és molt senzilla i notòria: sols pot reconstruir la regió el qui l'ha feta.
Es evident la necessitat de la reconstrucció; un orgue qui no funciona s'atrofía, i la regió fa molts anys que per diverses causes té com sospès son moviment vital, i si bé és cert que les arrels són molt vives, l'arbre en bona part s'és assecat i necessita d'una mà benefactora. El materialisme de l'època ha creat els grans centres, aon moren els nobilíssims sentiments, les sanes idees, les costums senzilles i l'abnegació necessaria; i xucla la vida de la regió fins a deixar-la anèmica. Els mateixos grans centres polítics suposen el materialisme. L'enervament dels membres qui, incapaços de manejar-se a sí mateixos, reben de bon grat i paguen bé a qui es prengui la pena de regir-los; els principals ciutadans, fugint dels càrrecs públics per a delectar-se amb sa riquesa, perdent cap a l'últim fins l'esma i coneixement de sa missió social, tot demostra que la sensualitat enervadora ha robat als membres la força i vigor que deuen posseir per a portar una vida propria, personal i ben ordenada.
Doncs si el materialisme polític i el de les costums porta la mort al regionalisme, no pensi ningú que'ls interessos materials, com comunament diem, pugui resucitar la regió. Ordenats i dirigits, constituiràn un vincle social; mes per sí mateixos, abandonats a l'estímul i apetit, són el més fort desconjuntador del cos polític; ja Sant Tomàs deia que les lluites, no sols entre'ls
