en son profit, baix la denominació de partit tal o qual han arribat a fer-se seu el govern de la nació, i per torn pacífic o a la violencia volen gaudir de les ventatges del poden La mentida de que sía el parlamentarisme el govern del país pel país, és avui evident a tothom, essent una vella fórmula que enclou lo contrari de lo que diu. Gairebé els ciutadans més virtuosos i rectes estàn allunyats de la vida política, essent una regla general, que és clar que tindrà lloables excepcions, que la major part dels qui s'hi fiquen és per pescar, constituint la política un ofici i un modus vivendi d'un aixam d'homes, dels quals l'immensa majoría poca significació tenen en la proprietat, en el comerç, en l'industria, en el treball o en la ciencia nacional. Estem tal volta condemnats a tenir governs oligàrquics, perquè no existeix cap aristocracia; l'oligarquía és una aristocracia borda, i per lo tant desastrada; i així és convenient mirar si hi ha un lenitiu que pugui alleugerir aquest mal que fa anys està sofrint la nació, si és possible treure la basa sobre que reposa, això es, la causa generadora de l'oligarquía contemporania.
Els temps presents, a nostre entendre, tenen una gran similitut en quant a la composició social i política, si no en la forma externa, al menys en son sér intrínsec, amb els temps del feudalisme degenerat, en que deixant aquest sistema d'ésser un verdader organisme públic lligava a un pern fortíssim i immutable tots els components socials de l'època, movibles i sens sosteniment, per causa de les circumstancies d'ella, constituint i formant de dits elements una verdadera societat, el nucli de la qual era el castell feudal. No parlem d'aquella època d'or de l'institució, sinó de quan, havent cambiat les circumstancies, perdent la raó d'ésser, lluny de constituir pel país una protecció i providencia, fou rèmora del progrés, i interessada en mantenir un estat de coses que's convertía en inconvenientíssim i injust. Tota decadencia consisteix en perdua de virtualitat i augment de vicis, i la decadencia feudal fou fecundíssima en tals miseries. Els usos tirànics, els drets excessius, l'ociositat d'uns homes qui, deixada la professió de les armes, perquè ja no era necessaria, i en la qual sos passats foren hèroes, donant al país, del qual podíen ésser considerats pares, consistencia i existencia civil, acabaren per ésser una verdadera opressió i un element inconciliable amb la
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/115
Aquesta pàgina ha estat revisada.
