en nostres díes treballa per l'existencia d'aquest gran poder polític a fí de que mantingui l'unitat entre les nacions, fent d'ell com el centre dels altres membres polítics. El cardenal Consalvi, en el Congrés de Viena, demanà solemnement, en nom del Papa, la renovació del Sacre Romà Imperi, i quan els soberans rebutjaren la seva proposició, protestà de la negativa. Pius IX, responent a la notificació del nou Emperador, contestà amb expressiu llenguatge, prenent a bé aquella reconstitució feta amb consentiment dels prínceps i ciutats lliures d'Alemanya, i encara recorda ara l'Europa la paraula del Príncep de Bismarck, agrait als bons oficis de Lleó XIII pel major bé de l'imperi germànic, declarant en el famós discurs del 22 d'abril de l'any 1887, que no pot considerar al Papat absolutament com a potencia extrangera… que és una institució qui té per sa part un caràcter alemany.
Aquestes paraules gloriosíssimes en boca d'un home d'Estat protestant, són un reforç de lo que diguérem anteriorment sobre'l caràcter nacional que la fe universal de l'humanitat o sía la fe catòlica, prenía en cada país; són, de consegüent, una prova de la possibilitat de conciliar l'antinomia entre l'unitat i la multiplicitat; al pàs que les paraules de Pius IX, alegrant-se de la reconstitució de l'Imperi amb el consentiment dels prínceps i ciutats lliures d'Alemanya, demostren la simpatía de l'Iglesia per les regions, qui ama veure amparades les unes amb les altres, mes no uniformades i afilerades pels sistemes a priori dels moderns constructors de nacions. Observi's la diferencia entre l'uniformisme dels nous imperis lliberals i el caràcter regionalista de l'Imperi tradicional, recordis la constitució que aquest per sigles ha tingut sots la benedicció i consagració del successor de Sant Pere, i ens quedarà manifesta l'afició de l'Iglesia a les grans unitats jurídiques, necessaries a l'humanitat a l'arribar a un cert grau de civilització; mes sempre amb la conservació de les regions que, creades per la Providencia, no poden ésser destruides per la mà de l'home, essent sa existencia exigida per l'armonía, integritat i bon ordre social.
L'ideal cristià, en punt a organització política, pot dir-se que ve expressat en aquelles paraules de l'Evangeli, pronunciades per nostre Senyor Jesucrist: in domo Patris mei mansiones
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/110
Aquesta pàgina ha estat revisada.
