Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/109

compost d'ànima i cos que'n diem home, i de consegüent han d'ésser respectades.
¿Quí, doncs, establirà l'equilibrí entre aquestes dues necessitats, quí posarà l'acord entre aquestes dues lleis que semblen inconciliables? Crist, i sols Crist. Ell és l'autor de l'humana naturalesa, i ningú més que Ell pot armonitzar les antinomies que presenta el nostre llinatge, nascudes del pecat i que comencen ja en el mateix individuu, en el perpetual conflicte entre l'esperit i la carn, de que ja's queixava l'apòstol Sant Pau. L'imperi universal espiritual és un fet en l'historia cristiana, i avui día, potser més que mai, podem contemplar-lo amb nostres propris ulls, veient el poder apostòlic legalment establert en les regions més llunyanes de la terra. En aquest punt, com en molts d'altres, el cristià mira amb compassió als savis racionalistes del nostre temps qui's trenquen el cap en coses ja fa sigles resoltes. Bluntschli és l'apologista de l'estat universal, com essent la forma jurídica de l'unitat humana. Laurent, amb raó, ataca el sistema del jurista alemany com a contrari a la llibertat i independencia dels pobles particulars i vol que sía suficient el fons comú de sentiments i idees de l'humanitat. El professor belga parlaría molt bé si tingués prou humilitat per confessar que aquesta humanitat és la restaurada per Jesucrist. La toga del magistrat romà no havía arribat ont arriba i exerceix sa jurisdicció la púrpura cardenalicia. L'unitat de la Roma pontifical traspassa de bon troç a la de la Roma imperial; l'India, l'Oceanía i gairebé la Xina, tenen i regoneixen l'autoritat apostòlica; les autoritats civils de l'Unió Americana i de l'Australià acaten i veneren a sos Cardenals, i de consegüent, la fraternitat universal no havem d'esperar-la del llaç de ferro de la jurisdicció política, sinó del suavíssim vincle de la jurisdicció evangèlica. No volem dir pas que l'Iglesia hagi d'ésser l'única gran unitat jurídica que hi hagi en la terra, no, ella precisament ama aquestes unitats i les fomenta, respectant sempre la tradició i la naturalesa de cada poble. L'imperi romà ha sigut sempre benvolgut del Pontificat, a pesar de les persequcions amb que l'ha afligit: els emperadors començaren i tot sovint han continuat la guerra contra'l poder apostòlic; i no obstant aquest, imitant a Déu, que no vol la mort del pecador, sinó que's converteixi i visqui, fins