Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/104

d'aquells principis. Amb ells comença la nova Era que ha acabat de destruir la forma regional, que'l cesarisme anterior havía ja començat. Cesarisme i Lliberalisme són lo mateix en sa essencia: l'home senyor de la societat i no la Providencia divina: l'home ha de fer la societat del no-rès: la societat no és el desplegament de l'humanitat, sots la mirada i l'acció de Déu qui deixa emperò sempre lliure l'humà arbitri. La Declaració dels drets de l'home suposa i proclama la soberanía racional; i no pas perquè l'època en que s'elaborà fos d'una gran potencia racional, ja que en ella finà la filosofía, principal de totes les ciencies especulatives; ans fou d'una gran superficialitat de coneixements, la qual, com sempre succeeix, engendrà una vanitat desmesurada. En virtut de sa nova generació, els homes quedaren deslligats de tot, no dependíen de ningú; tot dret històric, i de consegüent tot dret, desaparegué; no era la societat la qui devía donar-los lleis, ells eren els qui devíen subjectar-la a sos principis i a son voler. El sapientíssim principi de l'experiencia no està escrit en eixes taules de la nova llei del lliberalisme: l'home posat en lloc de Déu és infalible: Déu, qui governa l'humanitat i que'ls passats regoneixíen com a Summe Llegislador, pot equivocar-se; de consegüent l'obra dels sigles ha de fer lloc a l'obra dels innovadors. D'altra part aquests nous llegisladors són molt filosops, i miren sols al fons de la naturalesa humana, i com en l'essencia tots els homes són iguals, ses lleis tenen, eminentiori modo, aquella prerogativa de la llei d'ésser general, puix les d'ells ho són de tal manera, que tant podríen servir per la França o Espanya, com per la Xina; la llei, segons ells, és bona; de consegüent és un cas de toçudería el que la rebutgin els qui l'han de practicar; l'imperfecció és del ciutadà, de consegüent els ciutadans són els qui s'han de conformar a la llei, i no la llei als ciutadans. La bòta és elegant i ben feta, puix el sabater qui l'ha treballada és de moda; i per lo tant, si et fa mal, la culpa és del teu peu, no't queda més remei que aguantar-la, puix lo perfet no ha de cedir a lo imperfet.
Aquesta senzilla i fins vulgar explicació, creiem que enclou clarament el pensament fonamental del procedir polític dels moderns homes d'Estat, o al menys de la majoría d'ells, per lo qual se demostra l'incompatibilitat de son sistema amb el siste-