_(page_50_crop).jpg)
l conjunt de principis emanats del concepte revolucionari, formant un sistema dirigit a la governació dels homes i a la constitució social, és anomenat generalment lliberalisme. Domina en la major part de l'Europa contemporania, i principalment encara en el món llatí de l'un i de l'altre hemisferi; de manera que la nostra raça, d'intel·ligencia privilegiadíssima, qui tingué prou penetració racional per a no deixar-se enganyar de l'error en la forma religiosa i metafísica, en l'invasió protestant; en l'ordre polític i pràctic, tal volta, degut, en part, a son temperament generós i poc analític, se troba dominada pel mateix error, que va minant d'una manera visible la seva antiga i fortíssima constitució. Mes, per l'objecte particularíssim del present estudi, deixant a un costat la demostració que ja en altra ocasió [1] férem de la naturalesa disolvent dels principis que, injustament, se gloriegen amb l'hermós nom de lliberals, ens fixarem en l'idea de l'absoluta incompatibilitat entre'l lliberalisme i el regionalisme.
L'immediata filiació històrica i racional del nostre lliberalisme, es troba inqüestionablement en la famosa Declaració dels drets de l'home i en el Contracte social, de J. J. Rousseau. La constitució política de les nacions modernes, al menys en quant a la substancia i a l'esperit, és indubtable que prové
- ↑ En l'opúscul titulat: ¿Què és la Masonería?
