Appropinquavit regnum coelorum.
math., 3,2.
¿per què-n contàu los díes y les hores?
Passaràn vostres penes com un núvol
y aprés vos somriurà amorós y tendre
lo Cel, que es lo somriure del Altissim.
Aexcàu-hi los ulls los qui estàu tristos:
allà us espera l'alegría eterna,
allà totes les llàgrimes s'exugan:
la pena es lo preludi de la Gloria.
Malalt que estàs clavat de peus y braços
en 1o llit espinós de l'agonía,
mira ses pones d'or. ¿Te semblan llunyes?
Donchs una crèu petita te·n separa.
Los qui estàu desterrats y en captiveri,
miràu allí l'esplèndida sortida,
ahont extén ses ales estrellades
la llivertat dels Angels companyona.
Veníu a reposar sota·ls ombrívols
arbres sagrats que cap hivern esfulla,
los qui us sentíu afadigats y lassos.
Orfens, veníu: allà teníu un Pare.