Pàgina:Obras rimadas de Ramon Lull (1859).pdf/423

Aquesta pàgina ha estat validada.
417
raimundo lulio.

Que fás, parla en rient.
E si en res has errat
Parla ab humilitat.
E si parlas ab major
O ab egual, fé tú menor;
Car ornat n' has ton parlar.
E si menor vòls pregar,
Eguala la sua' amor
Ab la tua en valor;
E no parlas si 's irat,
Car ira fay leig dictat;
E guardet de dir falsía
Qui mant béll dictat desvia
De la fí perqu' es trobat;
Parla, donchs, ab veritat.
Anans que vullas parlar
Comença á consirar
Las paraulas que vòls dir,
E com las faças grasir
Per bellea de dictar,
E per verament parlar.
Vets, donchs, las condicions
Qui 's pertanyen als sermons,
Qui son bellament dictats
Dits ab bona volentats.

V.

de la sinquena distincció.

Ab esta distincció
Montiplica ton sermó;
Car causa significats
Que 'n pòts moltas novetats
Aplicar á ton parlar,
Ab las quals lo pòts ornar;
Car quant hom au res nòu dir (13)
L' ausir ne pren abellir;
E si 's fará lo parlar
Qui 's fará tant escoltar,