Pàgina:Obras rimadas de Ramon Lull (1859).pdf/420

Aquesta pàgina ha estat validada.
414
siglo xiii.

D' hon s' alegra lo senyor.
E si fás accusament,
Fé 'l ab bell comparament.
E si 'l senyor vòls llausar,
Llausaló ab béll mesclar
De tuyt li començament,
Perque'ls dits sion plasent.
Vet, donchs, con te pòts aydar
Ab est' Art en ton parlar.

II.

de la segona distincció.

Si vòls far béll dictament,
Fé ton parlar discorrent
Per las reglas d' una en una;
Car ornar lo t' ha cascuna,
Si ensemps las sabs mesclar
Mostrant lur significar,
Ab lo qual porás ornar
Tes paraulas, et dir ver;
Car lo que 't fará parer
Çò que del dir en volrás
Ab qu' el parlar ornarás,
Coneixent ço que deus dir,
E ço de que abellir
Fará lo teu parlament
Si d' éll has coneixement;
E autre sí de perqué
Del qual gran ornament vé
A la fi de ton parlar;
Ab lo qual pòts acabar
Ço que quers á ton major,
Lo qual t' haurá gran amor
Si 'n la fi fás ornament
De bélls dits ab lausament,
E ton parlar sia gran
Com requer lo teu deman,
E sia ab qualitats