302
SIGLO XIII .
วse
Deus es Fí é compliment De tot ço qui es del començament
Trò a la fi per concordament .
No pot Fi en complir Sens complent, complit é unir En qui no és pusquen consumir.
Ja no pogra esser Fi en bontat. . Si en sí no hagués bonificat Qui fós de sa essencialitat. Deus ha tot lo mon affinat, Car l' ha ab sí participat,
En quant s' es en home encarnat. Aquell qui en la fi no pren Ço hon ha mays de compliment , No sab que es elegiment.
Qui en la fi vòl elegir Ço que ha mays en son desir,
Ab mitjá ho pot conseguir. Fi ha tan gran abundament
De bonea é compliment, Que no hi cab mal ne falliment.
La major fi que hom pot pensar Es en deitat deitar, E en volentat bòn amar. Aquell quiamamajor fi En Deus que en argent ne cosi , Vá á la fi per dret camí. Ah , las ! manl hom veig desviar
De la fi, car no vòl honrar Deus qui prega tant solament de amar !
.jpg)
