Lo meu voler al teu es mòlt contrari
he 'm só enemich pensantme amich esser:
Ajúdam Deu, puix me veus en tal pressa
jo 'm desesper si mos demèrits guardes,
jo *m enuig mólt la vida com allongue
é dubte mólt que aquella tineixca
en dolor visch car mon voler no 's ferma,
é ja en mi enterat es l' àrbitre.
Tú es la fi hon totes fins termenen
é no es fi si en tu no termena:
Tú es lo be hon tot altre 's mesura
é no es bó qui á tu. Deu, no sembla.
Al qui 't complau, tu aquell Deu nomenes,
per tu semblar major grau d' home 'l muntes,
d' hon es gran dret de qui sembla 'l diable
prenga lo nom d' aquell ab qui 's conforma.
S' alguna fi en aquest món se troba
no es vera fi puix que no fá l' hom felis
es lo començ per hon l' altre s' acaba
segons lo cos qu' entendre pot un home.
Los philosophs qui aquella posaren
en si mateix son esser vists discordes
senyal es cert qu' en veritat no 's funda,
per conseguént al home no contenta.
Bona per si no fon la ley judaica,
en paradis per ella no s' entrava:
Mes tant com fon començ de aquesta nostra
de que .s pot dir d' aquestes dues una.
Axí la fl de tot en tot humana
no dá repós al apetit ó terme,
mes tan poch l' hom sens ella no ha l' altra
sant Joan fon senyalat lo Mesias.
No té repòs qui en altra fi guarda
car en res als lo voler no reposa,
çó fent cascú é no hi cal subtilesa
que fora tú lo voler no s' atura.
Si com los rius á la mar tots acorren,
axí les fins totes en tu se 'n entren;
puix té conech, esfórçam que jo t' ame
vença l' amor á la pór que jo 't porte.
Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/286
Aquesta pàgina ha estat revisada.
