Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/278

Ja no es crim que al honor no 's mescle,
é ja mòlt menys en homens qu' en les fembres,
ans fá senyal un poch pecat en elles,
que la major qu' es pot fer en los homens.
Açó esdevé perqué 'ls homens son jutges
passants dolor del crim que les mes loca
amant á si lo mal d' altre encareixen
e simples fan llurs fets abominables.

Reptar no cal de llurs vicis les dones
car de aquells natura 'n prench lo carrech,
qui no entén é passió lo força
de son be y mal natura es maestra.
Los tres pilans hon lo be d' hom s' assenta
esser no pot qu' en elles se recolze,
llur fonament deu esser la prudença
é lo nom sol en elles par salvatge.

Als que poder e saber han d' apendre
é de ben fer per favor de natura
en contra d' ells Deu pogra fer miracle
com en pecar de la natura ixen.
Dubtar no cal si l' hom contra si pecca
en tot quant fá si de rahó s' allonya
de tot en tot de sa natura es contra
com en pecar los termens d' home passa.
 
Jo guart lo cel, é no veig venir flames
per abrasar la sodomita secta.
¿Hon es lo temps que tu prenies venja
de tots aquells qui natura greujaven?
Mire lo cel quant plourá la justicia
qu' en temps passat entre nos habitava,
é no veig res que d' aquest lloch devalle
en fe roman tot quant de tu s' espera.

O senyor Deu, ¿é quant será que 't mostres?
Ja tarda molt com del mal hom no 't venges
jo so ben cert qu' apres la mort l' esperes
mes en lo mon be 'm sembla que't mostrasses.
Vulles haver pietat del teu poble,
puneix aquells sehents alts en cadira
qui del anyell volen la carn é llana
é son contents que feres lo devoren.