Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/27

Aquesta pàgina ha estat revisada.

la segona; ni veuran en ellas las desigualtats y caygudas que tant deploran en altres genis mes grans, perque Ausias es poeta sempre que se 'l compren, y quant no, se sent que 's nostre pensament el que no te forsas per seguirlo en s'elevació, y que sa confusió, diferenta de la que sols es recurs de la lleugeresa ó defecte de la impotència, enclou veritablement grans pensaments. Podria compararsel á un ángel, que balandrejant en son val, si apareix sol com un punt fosch quant s' aixeca per l' atmosfera, sempre que s' acosta un xich envers la terra se 'l veu hermossísim per los brillants colors de son ropatge y l' armoniós bátrer de sas alas. ¡Per quants miliars de versos hem pacat nostra mirada sens interés ó indiferents al llegirlos la primera volta, que després á la segona lectura nos han semblat los mes ben fets y sublins!  Molts, y no sospitosos escriptors, han concedit á Ausias March lo nom de Petrarca Valenciá; per una part, aceptant la gloria que li pertany de tant honorifica comparació, no puch deixar pasar un concepte que enclou, á nostre entendre, inexacte, el de son parentiu y semblansa. Entre-mitj d' aquells que á la idea de posterioritat d' un autor á altre juntan infaliblement la d' imitació y fan de la dessendencia dels poetas una sencilla qüestió de cronología, s' ha discutit molt sobre qui dels dos, del italià ó del valenciá, habia sigut precedent en época, com per resoldre qui habia ó va ésser lo model; discusió inútil per aquet objecte. Col-loquém à un y altre en lo lloch que 's vullga, cambiém sa posició ó allunyemlos; Petrarca, crech, qu' hauría sigut sempre Petrarca, y Ausias sempre Ausias. No vullch pas dir qu' aquest no tingués coneixement de las obras del Dant, qual Divina Comedia 's trobava des molt temps traduhida per Andreu Ferrer en vers catalá, y sobre tot, quant los grans coneixements y viatges de nostre poeta, no l' haurian deixat de saber un nom, encar tos menys célebre que 'l de son inmortal antecesor, qual fama, con la llum del sol, habia atravessat per totas parts. Sabut es lo vinclé que uní com á familias amigas als poetas provensals y toscans, quant degueren aquets al estudi dels primers y ab quant entussiasme aculliren aquells los miracles del geni ab que sos deixebles los habian superat; pero del natural coneixement á l'imitació hi ha gran diferencia. Abdós, Ausias y Petrarca