Quant per son mal hom ix d' aquella senda
de paradis qu' en gros li es mostrada,
tot' altra l' es carrera mólt errada
res no hi coneix no haja obs esménda.
No coneix Déu, ne si, ne menys natura,
é tot saber sobr' aquest se treballa.
E res no hi sab é dintre si 's baralla;
donch ¿qui 's lo foll qu' en son saber s' atura?
L' hom déu saber é fér qu' en sa fi reste
é qu' en tot l' als lo costat flach hi preste.
¿Qui pot saber quant sa passió senta
en temps vinent si la presént ignora?
Del que fá juhí que riurá ell ne plora;
è pensa amar é amor dell s' absenta.
Axí com l' hom no sab que dins sí porta
é váuse sa é te la mort de costa,
y aquell qui há sa persona disposta
per viure mólt é la mort te á la porta.
Tal obra fan en nos amor é ira
que no sabém qual d' ells en nos se girá.
Perqué restàs l' obra de Déu perfeta
é que sa fi l' home pogués atendre,
fon gran rahó que d' ells pogués entendre
tant que vers ell anás carrera dreta.
D' aquest avant lo mes foll qui s' ergulle
en son saber puix lo ver li 's amaga
lo savi hom si coneix está plaga
é pren ne tant que de fé no 's despulle.
Esser un Déu l' entimént ho mostra,
en lo restant es mester la fé nostra.
Alguns serán que passen mes vergonya
de no saber que de mals homens esser,
ans que grossers volrian llur desesser
é llur saber de bon saber s' alonya.
No solamént aquell no conseguexen
mes d' hon se pren no saben é que dòna
passant dolor l' arma é llur persona
en tot quant fan é açó no conexen.
Axí com l' hom que viu en la glera
Que la pudor l' es olor falaguera,
Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/259
Aquesta pàgina ha estat revisada.
