Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/254

¿Donchs qui dirá d' aquell hom haver seny
que l' propi be pert, per mal accidént?
Car per haver favor de folla gent
á grans despits é vergonya s' empeny .
No venç primer de trobarse vençut
é serveix ans que no sia servit
é per plaher ans d' haverlo sentit
é si 'l ateny ab dol es retengut.

Lo qui no sab qu' en obra de virtut
es un tal be donant delit perfet
é que 'l desig per als no es satisfet
no 'm maravell qu' en Dèu sia irascut.
Com veu que res no 'l basta á contentar
é no 's pot fer que son desig castich
é de tal be veu tot animal rich
y 'l qu' es senyor se ve á pobrejar.

Entre los bens forans vol lo trobar
y 'ls naturals, é no 'l pot conseguir
en est error açó lo hi fá venir
com quantitat pensa que 'l déu fartar,
é james fou un hom tan bell é fort,
rich é honrat que perçó fos content
segons que vol ha son contentament,
no segons quant si be hi ha algun deport.
 
Si la honor há be com s' ha recort
de la virtut mes be no há per si
son be está en qui la fá, y aqui
es dat, si u' val si no tots reben tort.
L' honrat há be com al bó fá honor
é l' honrat mes com la honor mereix,
é la honor al honrat voler creix,
é si l' es tolt perçó no 'n sent dolor.

Honor es bó quant no 'l segueix amor,
mes pláu al bó pel moviment primer
no senten pur car virtut no sofer
qu' es delit hom en estranya valor.
mes qu' es dirà d' aquell entés malvat
que mor cercant favor en nobles bens
en tots barats há esperons sens frens
no coneixent tenir camí errat.