Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/253

Necessitat fá la fí cambiar
car lo malalt en sanitat la met,
lo sedejant diu que 'n fartar la set,
lo pobre hom en haver créu estar,
lo flach é leix fort vol ésser é bell,
tots aquests bens ans d' haver han gran préu
del be honest no 's pòt fer algun préu
si no per l' hom poseheix aquell

Del hom sabént es dret que 'm maravell.
¿Que es açó que de tot seny lo tráu?
Com no coneix que foll es mes que esclau
volent delit lo pert per mal consell;
car natural passió á ell no 'l móu;
tals delits son trobats d' opinió
per no usar lo delit de sahó
la voluntat cercant, son bens exclóu.

Nostra rahó aquests delits exclóu,
no 'ls vol la carn ans aquells avorreix,
qui mes de próu á son voler li creix
á desijar çó que en la vida nóu.
Quant l' hom de poch en pau munta senyor
que li pláu mes per tostemps treballant
obrant mals fets nulla virtut usant
no esperant sinó falsa honor.
 
Delits del cos no son de tanta error
car no 'ls algú que es lunye lo començ,
restant en carn llur delit res no 'l venç
l' especie d' hom d' aquells tráu sa valor.
Sobres volguts nostr' arma en hávit ve
é volne excés per sa infinida part
en terme son é de llur terme 'ls part
férlos vol grans, natura no 'u sosté.

¿Donchs lo sabent quina esperansa te
en los diners é honor de mal lloch?
No dich si 'ls ha que com á serp los toch
n' es dòna á ells sabent com no han be.
Tant com diners lo cor d' hom no estreny
en cor avar algun be no s' assiu
ne pot haver amích, home altíu
qui peca 'n tot ó quant de be ateny.